De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 331,001 Autor: Peire Bremon lo Tort Gènere: Canso Número: II

 

En abril, quan vey verdeyar

I	1	En abril, quan vey verdeyar
		Los pratz vertz els vergiers florir,
		E vey las aiguas esclarzir
		Et aug los auselletz chantar,
	5	L’odors de l’erba floria
		El dous chanz que l’auzels cria
		Mi fay mon joy renovellar.
II		En cest temps soli’ yeu pensar:
		‘Cossim pogues d’amor jauzir
	10	Ab cavalgar et ab garnir
		Et ab servir et ab onrar!
		Qui aquestz mestiers auria,
		Per els es amors jauzia,
		E deu lan hom mielhs conquistar!’
III	15	Yeu chant, qui deuria plorar,
		Qu’ira d’amor me fai languir;
		Ab chantar mi cug esbaudir;
		Et ancmais non auzi parlar
		Qu’ hom chant qui plorar deuria;
	20	Pero nom desesper mia,
		Qu’ enquer auray luec de chantar.
IV		Nom dey del tot desesperar
		Qu’ieu enquer midons non remir,
		Qu’Aisselh qui la m’a fag gequir
	25	A ben poder del recobrar;
		E, s’ieu era en sa bailia,
		Si mai tornava en Suria,
		Ja Dieus no m’en laisses tornar!
V		Ben se dec Dieus meravillar
	30	Car anc mi poc de lieys partir,
		E dec m’o ben en grat tenir
		Quan, per Luy, la volgui laissar;
		Qu’El sap ben, s’ieu la perdia,
		Que jamais joy non auria,
	35	Ni Elh no lam pogr’ esmendar.
VI		Mout me saup gent lo cor emblar,
		Quan pris comjat de chai venir;
		Que non es jorns qu’ieu non sospir
		Per un bel semblan quel vi far;
	40	Qu’ellam dis tuta marria:
		«Que fara la vostr’ amia,
		Bels amics? Perquem vols laissar?»
VII		Chanzos, tut n’iras Outramar,
		E, per Deu, vai a midons dir
	45	Qu’ en gran dolor et en cossir
		Me fai la nuoit el jorn estar.
		Dim a’N Guillelm Longaespia,
		Bona chanzos, qu’ el lit dia
		E que i an, per lieys confortar.