De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 442,001 Autor: Tomier, Palazi Gènere: Sirventes Número: XCII

 

De chantar farai

I	1	De chantar farai
		Una esdemessa,
		Que temps ven e vai
		E reman promessa;
	5	E de grant esmai
		Fai Deus tost defessa.
		Segur estem, seignors,
		E ferm de ric socors!
II		Ric socors aurem,
	10	E Deu n’ai fianza,
		Dont gazagnarem
		Sobre cels de Franza;
		D’ost que Deu no tem
		Pren Deus tost venjanza.
	15	Segur estem, seignors,
		E ferm de ric socors!
III		Tals cuja venir
		Ab falsa croisada
		Qel n’er a fozir
	20	Sens fog d’albergada,
		Car ab ben ferir
		Venz hom leu maisnada.
		Segur estem, seignors,
		E ferm de ric socors!
IV	25	Els Arragones
		Ai perdut ma poigna
		E mon sirventes,
		Et en Cathaloigna;
		El Reis, q’es joves,
	30	Nol troba qil poigna.
		Segur estem, seignors,
		E ferm de ric socors!
V		E, se Frederics,
		Q’es reis d’Alamaigna,
	35	Soffre que Loics
		Son Emperi fraingna,
		Ben sera enics
		Lo Reis part Bretaigna!
		Segur estem, seignors,
	40	E ferm de ric socors!
VI		Al Sepolcre an tout
		Socors e valenza
		Cil q’an la croz vout,
		Et es descredenza;
	45	Li fals nesci sout
		Veiran mal Argenza!
		Segur estem, seignors,
		E ferm de ric socors!
VII		L’evesque culvert
	50	Non o presson gaire
		Sel sainz Vas se pert
		O fo nostre Paire,
		Quant moc del desert;
		Mas amon Belcaire.
	55	Segur estem, seignors,
		E ferm de ric socors!
VIII		Nostre cardenals
		Sojorna e barata
		E prent bel ostals,
	60	De qe Deus l’abata!
		Mas pauc sent los mals
		Quant a Damiata.
		Segur estem, seignors,
		E ferm de ric socors!
IX	65	D’Avignon mi par
		Que ja nos recreza,
		Tant vezem fermar
		Sa fina proeza
		E tot lor afar;
	70	Mal aja cui peza!
		Segur estem, seignors,
		E ferm de ric socors.