Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 074,003 Autor: Bertolome Zorzi Gènere: Chanson religieuse Número: VII

 

Ben es adreigz

I 1
        Ben es adreigz
   
—e sap qu’es alegranza
  3
        et esser pros
   
e tot lo meill chauzir—
   
        cel cui respeigz
  6
d’enteira benananza
   
        reten ioios,
   
e sol per Deu servir
  9
        los vains deleigz
   
e las vanas legors
   
        del segle fals
  12
relinquis et ublida:
   
        qu’aisi·s conquer
    viure qu’es meillz de vida.
     
II 15
        Qu’en alegrier
   
a tot iorn mais s’afina,
   
        sol esperan
  18 lo ioi perpetual,
   
        e·l dezirier
   
del ioi ha per mezina
  21
        contra l’afan
   
e·l destric temporal,
   
        si que leuzier
  24
li semblon li plus grieu
   
        et a sa fi
   
vai l’arm’en vid’eterna:
  27
        per qu’es folz quecs
    qu’en tal ioi no·s governa.
     
III  
        Si tot estreigz
  30
sembl’a l’encomenzanza,
   
        pois saboros
   
es tan l’estern seguir,
  33
        qu’estiers destreigz
   
et a greu ses pezanza,
   
        es sofraichos
  36
chascus de ioi iauzir;
   
        qu’el plus eleigz
   
jois mondanz es dolors
  39
        tan desleials,
   
q’on hom plus l’a complida
   
        tan mais s’arm’er
  42 aprop sa mort marida.
     
IV  
        Doncs laig sentier
   
sec cel q’ab leis camina,
  45
        e qui penzan
   
non va·ill vid’eternal
   
        e·l gaug sobrier
  48
qu’a cel qu’a Deus s’aclina,
   
        e con pezan
    son turment enfernal,
  51
        e com cel qu’ier
   
visquet mor hui de leu;
   
        quar dregz aissi
  54
vol: que chascuns decerna
   
        com hom es cecs,
    pois fai don s’arm’enferna.
     
V 57
        Per qu’eu, cui dreigz
   
non pot cobrar pidanza,
   
        prec l’aut pidos
  60
qui vol per nos morir,
   
        qu’el mieus neleigz
   
no·ill faza far venianza,
  63
        e que cochos
   
faza·m si obezir,
   
        qu’el chauz e·l freigz
  66
qu’atrai aitals follors
   
        mer estiers sals:
   
tan fort m’es abellida
  69
        l’artz qu’a l’enfer
    l’arma capdel’e guida!
     
VI  
        Mas si bem mier
  72
l’enfernal disiplina
   
        per laid enian
   
e per faire maint mal,
  75
        socors entier
   
m’en faiz, verges reïna,
   
        don conort an
  78
maint cui razos desval;
   
        quar del tot pier
   
si Dieus no·m fai en breu
  81
        perdon tan fi
   
qu’oimais plus no m’esquerna
   
        fals iois ni decs
  84 don moir’en sempiterna.
     
VII  
        Don vos requier
   
dompna, que·n preiatz Deu,
  87
        qu’eu sec ma fi,
   
e no·i trueb vid’eterna
   
        si vostre precs
  90 no·m n’es lums e lanterna.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI