Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 074,003 Autor: Bertolome Zorzi Gènere: Chanson religieuse Número: VII

 

Ben es adreigz

I	1	Ben es adreigz
		—e sap qu’es alegranza
	3	et esser pros
		e tot lo meill chauzir—
		cel cui respeigz
	6	d’enteira benananza
		reten ioios,
		e sol per Deu servir
	9	los vains deleigz
		e las vanas legors
		del segle fals
	12	relinquis et ublida:
		qu’aisi·s conquer
		viure qu’es meillz de vida.
II	15	Qu’en alegrier
		a tot iorn mais s’afina,
		sol esperan
	18	lo ioi perpetual,
		e·l dezirier
		del ioi ha per mezina
	21	contra l’afan
		e·l destric temporal,
		si que leuzier
	24	li semblon li plus grieu
		et a sa fi
		vai l’arm’en vid’eterna:
	27	per qu’es folz quecs
		qu’en tal ioi no·s governa.
III		Si tot estreigz
	30	sembl’a l’encomenzanza,
		pois saboros
		es tan l’estern seguir,
	33	qu’estiers destreigz
		et a greu ses pezanza,
		es sofraichos
	36	chascus de ioi iauzir;
		qu’el plus eleigz
		jois mondanz es dolors
	39	tan desleials,
		q’on hom plus l’a complida
		tan mais s’arm’er
	42	aprop sa mort marida.
IV		Doncs laig sentier
		sec cel q’ab leis camina,
	45	e qui penzan
		non va·ill vid’eternal
		e·l gaug sobrier
	48	qu’a cel qu’a Deus s’aclina,
		e con pezan
		son turment enfernal,
	51	e com cel qu’ier
		visquet mor hui de leu;
		quar dregz aissi
	54	vol: que chascuns decerna
		com hom es cecs,
		pois fai don s’arm’enferna.
V	57	Per qu’eu, cui dreigz
		non pot cobrar pidanza,
		prec l’aut pidos
	60	qui vol per nos morir,
		qu’el mieus neleigz
		no·ill faza far venianza,
	63	e que cochos
		faza·m si obezir,
		qu’el chauz e·l freigz
	66	qu’atrai aitals follors
		mer estiers sals:
		tan fort m’es abellida
	69	l’artz qu’a l’enfer
		l’arma capdel’e guida!
VI		Mas si bem mier
	72	l’enfernal disiplina
		per laid enian
		e per faire maint mal,
	75	socors entier
		m’en faiz, verges reïna,
		don conort an
	78	maint cui razos desval;
		quar del tot pier
		si Dieus no·m fai en breu
	81	perdon tan fi
		qu’oimais plus no m’esquerna
		fals iois ni decs
	84	don moir’en sempiterna.
VII		Don vos requier
		dompna, que·n preiatz Deu,
	87	qu’eu sec ma fi,
		e no·i trueb vid’eterna
		si vostre precs
	90	no·m n’es lums e lanterna.