Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 236,012=437,038 Autor: Guilhem de la Tor, Sordel Gènere: Tenso (partimen) Número: XCVII

 

Uns amics et un’amia

I 1 «Uns amics et un’amia,
    Sordels, an si un voler
    Q’, a lor semblan, non poiria
    L’uns ses l’autra joi aver;
  5 E, si l’amiga moris
    Aissi qe l’amics o vis,
    Qui no la pot oblidar,
    Queill seria meillz a far:
    Apres lei viure o morir?
  10 Digatz de so vostre albir».
     
II   «Guillems, tant am ses bausia
    Lei qem ten en son poder,
    Que senes lei non volria
    Viure, per negun aver;
  15 Per qe de l’amic m’es vis
    Qe, si mortz de lui partis
    Lei, on a tot son pensar,
    Qe meillz li seria anar
    Lai, ab lei, qe sai languir
  20 Totz temps, e dolor soffrir».
     
III   « Sordels, ja pro noi auria
    L’amiga, so sai en ver,
    Si l’amics per lei moria,
    E farias fol tener,
  25 Per qel viures li es plus fis;
    E N’Andreus, sitot s’aucis,
    Noi gazaingnet ren, som par;
    E vos sabez mal triar;
    C’om non deu aso seguir
  30 Don pot ses ben mals venir».
     
IV   « Guillems de la Tor, follia
    Mantenez, al mieu parer;
    Com podez dir qe deuria
    Vida meillz qe morz valer
  35 A cellui qe nos jauzis
    De joi, e toz temps languis?
    Q’anz q’el o degues durar,
    El mezeis, ses tot doptar,
    Se deuria enanz ausir,
  40 S’esters non pogues fenir».
     
V   « En Sordels, eu trobaria
    A ma razon mantener
    Plus que vos de compaingnia;
    So devez vos ben saber
  45 Q’en mort non a jocs ni ris,
    E vida atrai et aisis
    Mainz bens, qils sab percassar;
    Per qe deu laissar estar
    So don plus nois pot jauzir
  50 L’amics, es deu esbaudir».
     
VI   «Ja tant no s’esbauderia,
    Guillems, qe, qant del plazer
    C’aver sol li menbraria,
    Q’el se pogues ja tener
  55 Que dols e plors nol marris;
    E, s’il ab sidonz fenis,
    Poirian l’adreit lauzar
    Li amador de ben amar,
    E serian li cossir
  60 Fenit, eil plor eil sospir».
     
VII   «Sordels, car verais prez fis
    Es a N’Azalais aclis, 
    De Vizalaina, me par
    Qe deja aquest plait jujar; 
  65 E so q’ella en volria dir
    Deu ben a toz abellir».
     
VIII   «Car toz hom pros s’abellis
    De Na Cuniza e grazis, 
    Guillems, son valen prez car,
  70 Tanh c’ab N’Alais deja far
    Lo jujamen e complir,
    E tuit lo devem grazir». 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI