Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 106,010 Autor: Cadenet Gènere: Chanson religieuse, chanson de pénitence Número: IX

 

Be volgra, s'esser pogues

I 1
   Be volgra, s’esser pogues,
   
   tot lo mal qu’ai faitz desfar,
  3
   e·l ben qu’ieu non ai faitz far.
   
   Ay, cum m’en fora ben pres
   
   sil bes fos mals e·l mals bes!
  6
   Aissi no·m calgra doptar,
       anz fora lo bes tant grans
   
   qu’ieu fora pars d’un dels sans.
  9
Ara no say cum s’anara de me:
    tan son li mal gran e petit li be.
     
II  
   Tant mi sent vas Dieu mespres
  12
   qu’ieu·m cugiey desesperar;
   
   mas say que non o dei far,
   
   car mager es sa merces
  15
   qu’el mieus grans peccatz non es.
   
   Aisso·m fai assegurar;
   
   pero be volgra tres tans
  18
   viure de iornals e d’ans
   
a sa honor, per miels trobar merce,
    cum l’ay estat fals e de mala fe.
     
III 21
   Be sai, si ia·m val merces,
   
   que merces sera ses par;
   
   sol aisso·m deu esglayar,
  24
   ia ren plus fach non agues,
   
   mas las setmanas e·ls mes
   
   e·ls ans qu’ai laissatz passar
  27
   qu’ieu no fuy de Dieu membrans:
   
   sol aisso·m deu esser dans,
   
quar guazardo non a hom de non-re,
  30 e quer l’a tort qui non a fach per que.
     
IV  
   Verais Jhesucrist, no·us pes
       si de re vos aus preyar
  33
   merces: No·m laissetz cobrar
   
   al dïable que·m tenc pres;
   
   e car anc fi qe·il plagues
  36
   al cors, o vendetz tot car;
   
   al cors qu’a faitz los engans
   
   en sia faitz lo demans;
  39
lo cors n’aia la pena qe·il cove,
    qu’elh a trahit l’arma e vos e se.
     
V  
   Be sai que tart mi sui pres
  42
   vas Dieus a merce clamar:
   
   mas vos mi mandetz, so·m par,
   
   que, calora qu’eu vengues,
  45
   no·m soanariatz ges.
   
   E fora temps d’albergar!
   
   Pero be volgra enans
  48
   laissar mos fallimens grans;
   
qu’en vostra cort non pot intrar, so cre,
    nulhs hom tacatz de nulha laia re.
     
VI 51
   Segles desleyals, truans,
   
   fals ensenhaire d’enguans!
   
Ab vos non a nulhs hom honor ni be
  54 pueys ama Dieu ni·l tem ni·l blan ni·l  cre.
 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI