De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 177,001 Autor: Gormonda Gènere: Sirventes (de réponse) Número: CXVI

 

Greu m’es a durar     quar aug tal dezcrezensa

I	1	Greu m’es a durar     quar aug tal dezcrezensa
		Dir ni semenar,     e nom platz ni m’agensa
		Qu’om non deu amar     qui fai desmantenensa
		A so don totz bes
	5	Ven e nais, et es
		Salvamens e fes;
		Per qu’ieu farai parvensa
		E semblan quem pes.
II		Nous meravilhes negus     si eu muou guerra
	10	Ab fais malapres,     qu’a son poder soterra
		Totz bos faitz cortes     els encauss’els enserra;
		Trop se fenh arditz
		Quar de Roma ditz
		Mal, qu’es caps e guitz
	15	De totz selhs que en terra
		An bos esperitz.
III		En Roma es complitz     totz bes, e quils li pana
		Sos sens l’es falhitz,     quar si meteis enguana,
		Qu’elh n’er sebelitz,     don perdra sa ufana;
	20	Dieus auja mos precx:
		Que selhs qu’an mals becx,
		Joves e senecx,
		Contra la lei Romana
		Cajon dels bavecx.
IV	25	Roma, selhs per pecx     tenc totz e per gent grossa,
		Per orbs e per secx,     que lur carn e lur ossa
		Carguon d’avols decx,     don cazon en la fossa,
		On lur es sermatz
		Pudens focx malvatz;
	30	Don mais desliatz
		Non seran de la trossa
		Qu’an de lurs peccatz.
V		Roma, ges nom platz     qu’avols hom vos combata:
		Dels bos avetz patz     qu’usquecx ab vos s’aflata,
	35	Dels fols lurs foldatz     fes perdre Damiata;
		Mas li vostre sen
		Fan sel ses conten
		Caitiu e dolen
		Que contra vos deslata
	40	Ni renha greumen.
VI		Roma, veramen      sai e cre ses duptansa
		Qu’a ver salvamen     aduretz tota Fransa;
		Oc, e l’autra gen     queus vol far ajudansa;
		Mas so que Merlis
	45	Prophetizan dis
		Del bon rei Lois
		Que morira en pansa,
		Aras s’esclarzis.
VII		Piegz de Sarrazis     e de pus fals coratge
	50	Heretjes mesquis     son; qui vol lur estatge
		Ins el foc d’abis     vais, en loc salvatge,
		En dampnatio;
		A selhs d’Avinho
		Baisses, don m’es bo,
	55	Roma, lo mal pezatge
		Don grans merces fo.
VIII		Roma, per razo     avetz manta destorta
		Dressad’a bando     et oberta la porta
		De salvatio,     don era la claus torta;
	60	Que ab bon govern
		Baissatz folh esquern;
		Qui sec vostr’estera
		L’angel Michel lon porta
		El garda d’Ifern.
IX	65	L’estiu e l’ivern     deu hom, ses contradire,
		Roma, lo cazern     legir, si que nos vire;
		E, quan ve l’esquern     cum Jesus pres martire,
		Albir se lo cas
		Sis bos cristias;
	70	. . . . . . . . . . . . . . .
		S’adons non a cossire
		Totz es fols e vas.
X		Roma, lo trefas     e sa leis sospechoza
		Als fols digz vilas     par que fos de Tolosa;
	75	On d’enjans certas     non es doncx vergonhoza;
		Ni anz de dos ans
		Mas sil Coms prezans
		Cove quels engans
		Lais e la fe duptoza
	80	E restaurels dans.
XI		Roma, lo Reis grans     qu’es senhers de dreitura,
		Als falses Tolzans     don gran malaventura,
		Quar contra sos mans     fan tan gran desmezura
		Qu’usquecx lo rescon;
	85	E torbon est mon;
		El comte Raimon,
		S’ab elhs plus s’asegura,
		Nol tenrai per bon.
XII		Roma, bes cofon,     e val li pauc sa forsa,
	90	Qui contra vos gron     ni bast castelh ni forsa,
		Quar en tan aut mon     nos met ni no s’amorsa
		Que Dieus non recort
		Son erguelh et tort;
		. . . . . . . . . . . . . . . . .
	95	Don pert tota s’escorsa
		E pren dobla mort.
XIV		Roma, bem conort     quel Coms ni l’Emperaire,
		Pueis que son destort     de vos, non valon gaire,
		Quar lur folh deport     e lur malvat vejaire
	100	Los fa totz cazer
		A vostre plazer,
		Qu’us nos pot tener:
		Sitot s’es guerrejaire,
		Non li val poder.
XIV	105	Roma, ieu esper     que vostra senhoria
		E Fransa, per ver,     cui non platz mala via,
		Fassa dechazer     l’erguelh e l’eretgia:
		Fals heretges quetz,
		Que non temon vetz
	110	Ni crezols secretz,
		Tan son ple de feunia
		E de mals pessetz.
XV		Roma, be sabetz     que fort greu lor escapa
		Qui au lor decretz;     aissi tendon lur trapa
	115	Ab falses trudetz,     ab que quascus s’arrapa;
		Totz son sortz e mutz
		Quil lur tolh salutz,
		Don quecx es perdutz,
		Qu’ilh n’an capelh o capa,
	120	E remanon nutz.
XIV		Chauzis e sauputz     naisson, senes falhida,
		Crematz e perdutz,     qu’e lur malvada vida
		Ans negon vertutz;     car Fes no i es, auzida
		Non avem sivals;
	125	E, si fos lejals
		Lor vida mortals,
		Dieus crei l’agra eissauzida;
		Mas non es cabals.
XVII		Qui vol esser sals     ades deu la crotz penre,
	130	Per heretjes fals     dechazer e mespenre;
		Quel Celestials     hi venc sos bras estendre
		Tot per sos amicx;
		E, pus tais destricx
		Pres, ben es enicx
	135	Selh que nol vol entendre
		Ni creirels chasticx.
XVIII		Roma, si pus gicx     renhar selhs queus fan onta
		Al Sant Esperitz,     — quant hom lor o aconta,
		Tan son fol mendicx     qu’us ab ver no s’afronta —
	140	No i auras honor;
		Roma, li trachor
		Son tan ples d’error
		Qu’on plus pot, quascus monta
		Quec jorn sa folor.
XIX	145	Roma, fol labor     fa qui ab vos tensona;
		De l’Emperador     dic, s’ab vos no s’adona,
		Qu’en gran deshonor     ne venra sa corona;
		E sera razos:
		Mas pero ab vos
	150	Leu troba perdos
		Qui gen sos tortz razona
		Ni n’es angoissos.
XX		Roma, ’l Glorios     que a la Magdalena
		Perdonet, don nos     esperam bona estrena,
	155	Lo folh rabios     que tans ditz fals semena
		Fassa d’aital for,
		Elh e son thezor
		E son malvat cor,
		Morir, e d’aital pena
	160	Cum heretjes mor.