Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 124,015 Autor: Daude de Pradas Gènere: Chanson religieuse Número: X

 

Qui finamen sap cossirar

I 1
Qui finamen sap cossirar
   
lo dous dezir, lo dous pensar
  3
que fis cors a per fin’amor,
   
finamen ab fina sabor
   
en fin’amor si deu fizar.
  6
Amors vens tot’autra doussor:
   
Quals amors? Silh que tot perpren,
   
ses fin e ses comensamen:
  9
Dieus es fin’amors e vertatz,
   
e qui Dieu ama finamen
    finamen es de Dieu amatz.
     
II 12
Totz hom qui ben pot afinar
   
son cor en Dieu, e desamar
   
so que Dieus ten a desamor,
  15 d’amor sent aissi bon’odor
   
que nulha res non l’es amar.
   
Amar deu hom ben tal senhor
  18
que nostra mort aucis moren;
   
vencutz d’amor, venquet sufren;
   
finamen amet desamatz:
  21
elh es qui·l ben d’amor enten,
    amors part totas amistatz.
     
III  
Bos es e vol sos bes mostrar;
  24
sos bes als bos no vol celar,
   
del mal fai bo, del bon melhor;
   
be fai al bo, neys al peior
  27
fai be, quar totz los vol salvar.
   
Qui be vol, prec lo salvador,
   
quar elh es cel bes veramen
  30
que mena·ls bos a salvamen;
   
elh es salutz e salvetatz,
   
bes sobre·ls bes; qui tal guiren
  33 aura, per luy sera salvat.
     
IV  
Dompna, tu non aguist anc par
   
en cel, en terra ni en mar;
  36
verges, maire del salvador:
   
tos pretz val part tota valor
   
apres selh qu’om non pot prezar;
  39
honrada sobre tot’honor,
   
tal rey onratz onradamen,
   
lo rey dels reys, qu’aissi granmen
  42
per conort a nos totz honratz.
   
Apres luy, e ses tot conten,
    trastotz los gras d’onor montatz.
     
V 45
Al tieu laus no pot laus montar:
   
Quals laus si pot al tieu levar
   
que de totz laus portas la flor?
  48
Lo tieus laus fai lauzar lo lor
   
de selhs qu’an cor de te lauzar;
   
pel tieu laus au Dieus la lauzor
  51
de selh qu’en te lauzar s’empren.
   
Lo tieus laus es sieus eissamen,
   
del tieu laus si ten per lauzatz;
  54
e qui te lauzon leyalmen
    ab Dieu es lor cors aloguatz.
     
VI  
Lo solhelhs clars fai lo iorn clar;
  57
mas sa clardatz enlumenar
   
non pot lo iorn per sa clardor
   
si com tu·l cor de peccador;
  60
quan be lo denhatz reguardar,
   
Dieus, qual clardat, qual resplandor!
   
Ricx es qui la ve e la sen.
  63
Sentir? No sent us entre cen!
   
Per que? Quar cossen a peccatz.
   
Qui peccat sen, pueis i cossen,
  66 no sen Dieu ni ve sas clardatz.
     
VII  
Qui novelh chan volra chantar,
   
chant chan de Dieu ses deschantar,
  69
qu’el no vol autre chantador:
   
tug autre chant tornon a plor.
   
Dieus don que no·l puesc’enchantar
  72
enchans de mal enchantador
   
qui sest chan chant’alegramen;
   
e qui·l chantet premeiramen
  75
totz temps chant el d’alegretatz:
   
don en chantan mon chan prezen
    a vos, on que sia chantatz.
     
VIII 78
Qui sest chan chantara soven,
   
de Dieu sia benaüratz.
   
Diguatz ‘amen’ tug ben-volen,
  81 que selh vos am cui vos amatz.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI