Notes - Anmerkungen - Notes - Notas - Notes - Note - Nòtas

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

124,015- Daude de Pradas

Me baso en la edición de Schutz, difiriendo de él únicamente en algún detalle de puntuación y de grafía.
 
1. finamen inicia el medio estilístico peculiar de esta poesía, de la figura etimológica: «Les poésies à sujet religieux ne sont pas rares; mais il n’est pas ordinaire de trouver une chanson pieuse d’une structure si compliquée. C’est un example de ce que les Leys d’Amors ... appellent «coblas desfrenadas»... Le poète se sert de la «derivatio» aussi bien que de la répetition. On pourrait bien appeller cette chanson «canso a coblas desfrenadas e a dictios derivativas»; cf. Napolski, Ponz, 19, 10 ss. fis, fi etc.
 
7. perprendre llenar, abarcar’. Numquid non caelum et terram ego impleo? (Ier. 23, 24) o Pleni sunt caeli et terra gloria tua (Sanctus de la Misa) explican la idea.
 
16-17. El juego de palabras amar < amarus y < amare, que aparece aquí formando una anadiplosis o reduplicación, se encuentra repetidamente en forma de epífora (cf. hic, 23, 37-38; 21, 13-14; sobre la figura de la traductio véase Lausberg, Handbuch, § 658, donde se cita el ejemplo: nam amari iucundum est, si curetur, ne quid insit amari).
 
18-19. Son los tópicos qui mortem nostram moriendo destruxit (prefacio pascual) y Qui in ligno vincebat in ligno quoque vinceretur (prefacio de la Santa Cruz). Pons de Capduoill aplica este oxímoro a los cruzados: Car, qui lai muor, mais a que si vivia, / e, qui chai viu, peiz a que se moria; / q’avols vida val pauc e, qui muor gen, / auci sa mort e pois viu ses tormen (Napolski, Ponz, 1, 15-18).
 
20. Sobre el tópico amar desamatz cf. e si·us trobatz enganatz, / trop semblaretz forsenatz, / si pueys amatz desamatz (cit. de Kolsen, Giraut de B., t. II, nota a 55, 129-130 de su edición: Toza, que deshonratz / es qui ama desamatz), o este ejemplo: Estiers mon grat am e no sui amatz (Napolski, Ponz, p. 100, 3), o éste: que m’es uengutz / per ben amar non amatz / ma dona (Pfaff, Guiraut Riquier 20, 3-4). Un partimen entre Guillem de Berguedan y Aimeric de Peguilhan versa sobre el tema: si volriatz mais desamatz amar, / o desamar e que fossetz amatz (Riquer, Guillem, 29).
 
22. part ‘sobre’, part tota valor (v. 37), part totas res (Appel, Chrest. 113, 41).
 
25. cf. qu’aissi saup so nom far aussor, / de pauc gran e de gran major (Stroński, Folquet, 27, 31-32).
 
35. cf. Aquel Senner que fetz cel e terra [e] mar (Daurel, CIII, 1); qi formet cel e terr’e mar prionda (Riquer, Guillem, 25, 16); cf. también hic, 51, 25.
 
41. Glosa el rex regum litúrgico.
 
43 s. ses tot conten ‘incontestablemente’: que·l melher es, ses conten, /e·l genser qu’el mon se mire (Appel, Chrest. 23, 20-21), cf. Rayn. Lex., 5, 346: car au tirer en a mené/ le fust à moi sans nul contens. Ilustra el v. 44 el relato que sigue: Del primer altar tro a l’altre avia XV gras, e quant efas en pojava dos gras o tres, om o tenia a gran meravila e dizio que grans signes faria. E cum pasero alz gras, nostra dona sancta Maria pojet toz los XV gras tro que veng a l’altar (Damattio, Raccolta, p. 57). (¿Omitir la coma tras gras, y ponerla tras Maria?).
 
45. Nótese, además de la repetición de laus, lauzar, lauzor,  la “anáfora” con variación en torno a tieu laus (cf. v. 48, 50, 52).
 
47. En Levy, Suppl., 3, 510 se glosa porta la flor del siguiente ejemplo: de totz auzels es lo maistre ..., / de totz auzels porta la flor certeramente con ‘den Preis davontragen’. Cf. Levy, Petit Dict., bajo flor: portar la flor ‘remporter le prix’.
 
48. El tema es similar al de hic, 12, 16-18; cf. hic, 35, 27 ss.
 
51. s’emprendre en ‘emprender, intentar’, como en este pasaje: aital maneir’ai enpreza / ab mon cor, qui s’es enpres / en vos amar, gent apreza / don’ab bel cors apres (Appel, Chrest., 50, 9-12).
 
55. alogar ‘louer, mettre au service de’ (Bartsch, Chrest., Glossar s.v.) con referencia a: aquel Deus drechuriers / que formet cel e terra ... te done que tu sias d’aquels leials obriers / que Deus mes en la vinha, c’aitan det als derriers, / can los ac alogatz, coma fetz als premiers (ib. 213, 1 - 214, 2). Podemos traducir el v. 55 libremente: ‘su corazón está al servicio de Dios’.
 
67 ss. Figura etimológica, inspirada en cantate Domino canticum novum, lugar común de los salmos (Ps. 32, 3; 39, 4; 95, 1, etc.) o cantabant canticum novum dicentes: Dignus es ... (Apoc. 5, 9; cf. ib. 14, 3). Acerca de deschantar Schutz observa que ‘verspotten’ de Levy, Suppl., 2, 118 difícilmente será adecuado en este caso, alegando un ejemplo de descantar ‘chanter faux’. Ses descantar equivaldrá más bien a ‘cantar sin cesar’, viniendo a ser sinónimo de totz temps chant del v. 75. El texto de Daurel, p. CXVI, 180-181: ... que canten tot dia / un novel cant(z) de gran dossor me confirma en esta opinión.
Véanse otros ejemplos de figura etimológica con chan en Levy, Suppl., 2, 118.
 
70. La misma idea en hic, 1, 36-37.
 
79. benaüratz tiene cuatro sílabas, como su antónimo malaüratz, con -z- antihiática en malazuratz (hic, 49, 26).
 
80. cf. tuit digam amen, Napolski, Ponz, 13, 43. Ben-volen ‘bonae voluntatis’, cf. Luc. 2, 14.
 
81. En vez de cui, también está documentado para el caso oblicuo qui de C y que de R, aunque con menor frecuencia.

 

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI