Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 154,002 Autor: Folquet de Lunel Gènere: Chanson religieuse Número: XI

 

Dompna bona, bel'e plazens

I 1
     Dompna bona, bel’e plazens,
   
     per vos fis ioys envers me nays
  3
     ins e mon cor, quan pes qu’esmais
   
     avetz de nostres falhimens.
   
Maires de Dieu, verges e casta e pia,
  6
mans peccadors e mantas peccairis
   
attendon ioy que luns temps no falhis,
    per vostres precx, sancta verges Maria.
     
II 9
     Dompna, vos etz razonamens
         de nostras armas ab Dieu, mais
   
     que res que sia, qu’els esglais
  12
     non caio d’infernals turmens;
   
e vos etz flors e frug don se congria
   
la pia [........................................] pandis
  15
en [..................................] a nostras fis
    per vostres precx, sancta verges Maria.
     
III  
     [..............................................
  18
     ...............................................
   
     ...............................................
   
     ...............................................
  21
...........................................................
   
...........................................................]
   
que las portas a peccadors ubris
  24 per vostres precx, sancta verges Maria.
     
IV  
     Dompna, quan fo le nayssemens
   
     del vostre car filh, res no·us frays
  27
     plus que franh la veiria·l rays
   
     del sollelh qu’es dins resplandens;
   
per qu’es folhs selh qu’a vos non s’umilia
  30
que·l plus belh frug e·l plus noble noyris
   
qu’anc fos; per que mant’arma reculhi·s
    per vostres precx, sancta verges Maria.
     
V 33
     Ar preguem selh que·ls elemens
   
     formet e tot quan es, que·ns lays
   
     descargar quasqus del greu fays
  36
     qu’es de las armas perdemens;
   
que tant em ple d’erguelh e de bauzia
   
que·l mon fora ben dignes qu’en peris,
  39
Maire de Dieu, s’el tan non obezis
    vostres cars precx, sancta verges Maria.
     
VI  
Vostra valor, dona, dir non poria
  42
luns homs carnals —tant es vostre pretz fis—
    sal Dieus o vos, sancta verges Maria.
     
VII  
Al mieu senhor, qu’es coms de Rodes, via
  45
tie·y, ma chansos, on fis pretz se noyris,
   
e digas li·s peneda si mal dis
    de ma gensor, qu’es la verges Maria.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI