De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Codi: 364,021 Autor: Peire Vidal Gènere: Canso Número: XIV

 

Estat ai gran sazo

I	1	Estat ai gran sazo
		Marritz e consiros,
		Mas ar sui delechos
		Plus qu’auzel ni peisso,
	5	Pos ma domn’ am trames
		Messatge, quem tengues
		A guiza d’amador.
		A! tan doussa sabor
		M’a, quar denha voler
	10	Qu’eu tom en bon esper!
II		Que, si Deus mi perdo,
		No posc esser joios
		Tro que m’en torn coitos
		En la doussa preizo
	15	On sa beutatz me mes,
		Qu’es de semblan cortes
		E de gaug ab doussor;
		Per qu’eu no volh ricor
		De terra ni d’aver
	20	Tan com far son plazer.
III		Que tan m’es bel e bo,
		Quan remir sas faissos
		Els bels olhs amoros,
		Qu’ eu no sai on me so;
	25	Si m’ a lassat e pres
		E vencut e conques
		Que mos olhs ni m’amor
		No posc virar alhor;
		Ans, quan la posc vezer,
	30	Del tot mi alezer.
IV		Domna, per Deu del tro,
		Pos aissim rent a vos
		Humils e volontos,
		Vostr’ amistat me do
	35	Chauzimens e merces
		E precs e bona fes;
		E faretz vostr’ onor;
		Que mout ai gran paor
		Quel talans m’apoder,
	40	A cui nom posc tener.
V		Quel cor ai tan felo
		Vas leis, qu’anc mala fos!
		Quar per un comte ros
		M’a gitat a bando;
	45	Bem par que loba es,
		Quar ab comte s’empres
		Es part d’emperador
		Qui a fag sa lauzor
		Per tot lo mon saber;
	50	Mas qui men no ditz ver.
VI		Deus sal l’onrat Marques
		E sa bela seror,
		Qu’ ab sa leial amor
		Me saup gen conquerer
	55	E plus gen retener!
VII		Filha de rei, bem pres
		Quar perdei fals’ amor,
		Qu’eun gazanhei melhor
		E qui melhs sap valer
	60	E far e dir plazer.