Mouzat, Jean. Les poèmes de Gaucelm Faidit. Troubadour du XIIe Siècle. Paris: A. G. Nizet, 1965

Codi: 167,059 Autor: Gaucelm Faidit Gènere: Canso Número: 30

 

Tant ai sofert longamen grand afan

I	1	Tant ai sofert longamen grand afan
		qe s’estes mais que no-m n’aperceubes,
		morir pogra tost e leu, si-m volgues,
		c’a la bella no-n preira ja dolors,
	5	en cui mala fos beutatz e valors,
		don regardan, part forsatz mon coratge —
		E pois no-m vol, segrai autre viatge,
		c’a lieis non cal ni no s’o ten a dan
		de perdre me, ni-ls bels digz de mon chan.
II	10	Pero tal ren ten hom vil qu’es prezan,
		e tal ren pert que ditz que be-il n’es pres,
		que puois li fai sofracha meins de bes —
		mas de midonz es tant grans sa ricors
		q’en ren no-is ten si-m pert ni-m vir aillors ;
	15	doncs ben fis ieu outracujat follatge
		qan percassiei ma mort e mon dampnatge,
		ab mon fol cor, qe-m fetz dir en chantan
		so don degra gen cobrir mon talan !
III		E pois mos cors e miei huoill trahit m’an,
	20	e ma mala dompn’ e ma bona fes
		si que chascus m’agra mort si pogues,
		clamar m’en dei cum de mals baillidors ;
		e ja mos huoills, messongiers trahidors,
		non creirai mai, ni fianssa ses gatge…
	25	qe cel es fols que fai fol vassalatge,
		e fols qui cre aver a son coman
		tot so que ve plazen ni benestan.
IV		Be-m meravill, pois e midonz es tan
		pretz e valors, plazers e digz cortes,
	30	cum pot esser que no-i sia merces !
		e-m meravill de lieis, on es honors,
		beutatz e sens, que no i si’ amors !
		e-m meravill de dompna d’aut paratge,
		bell’e gentil, q’es de mal seignoratge ;
	35	ni cum pot far contra sa valor tan
		que desmenta son franc humil semblan !
V		De tot aisso ai meravilla gran,
		e, pois li plai que no s’i camje res,
		no-m tenra mais afrenat sos mals fres !
	40	Ara m’en part, si tot m’es deshonors,
		et agra-m ops qu’eu fos del maltrait sors !
		e, pois aillors vau mudar mon estatge,
		bon encontre-m don Dieus e bon intratge,
		e-m lais trobar dompna ses cor truan,
	45	c’ab mal seignor ai estat aqest an !
VI		Ab tot aital mal e brau e tiran
		volgr’ ieu estar voluntiers, si-l plagues,
		mais qu’ab autra que mais de be-m fezes,
		e, pois no-ill platz, a tal vau per socors
	50	de cui mi ven al cor plazens doussors —
		Bell’es e pros, franch’ e de bel usatge…
		et a-m mandat per un cortes messatge
		q’un pauc auzel e mon poing, que no-is n’an,
		am mais q’al cel una grua volan…
VII.1	55	Mon Santongier man et mon Sobregatge :
		Car ai comprat gran sen ab gran follatge,
		e sai del ben e del mal d’amor tan
		que ja mais jorn no m’aucirai prejan !
VII.2		D’un Bel Gazaing, man a mon Sobregatge
	60	q’ieu ar’ ai pres gran sen de gran follatge,
		e sai triar d’amor lo pro e-l dan,
		que ja mais jorn no m’aucirai pregan !
VII.3		Ar ai conquist gran sen de gran follatge,
		e sai chauzir d’amor lo pro e-l dan,
	65	e ja nulh temps no m’aucirai pregan !