Mouzat, Jean. Les poèmes de Gaucelm Faidit. Troubadour du XIIe Siècle. Paris: A. G. Nizet, 1965

Codi: 167,034 Autor: Gaucelm Faidit Gènere: Canso Número: 43

 

Lo rossignolet salvatge

I	1	Lo rossignolet salvatge
		ai auzit, que s’esbaudeja
		per amor en son lengatge,
		e-m fai si morir d’enveja,
	5	car lieis cui desir
		non vei ni remir
		e no-l volgr’ ogan auzir —
		Pero, pel dous chan
		q’el e sa pars fan,
	10	esfortz un pauc mon coratge,
		e-m vau conortan
		mon cor en chantan,
		so q’ieu no cuidiei far ogan.
II		Empero, nuill alegratge
	15	no-m don’ al cor res q’ieu veja ;
		e car poing e mon follatge
		ben es dreitz c’aissi m’esteja
		e-m dej’ avenir,
		quar per fol cossir
	20	laissiei mon joi a jauzir,
		don sui en afan
		e n’ai ir’ e dan ;
		e conosc e mon coratge
		qu’ai perdut est an,
	25	que non aic joi gran,
		ni ren qe-m vengues a talan.
III		E si tot plaing mon dampnatge,
		mos cors aclin’ e sopleja
		vas lieis qe a-l seignoratge
	30	de mi, e taing q’esser deja ;
		c’anc no-m poc plus dir,
		qan venc al partir,
		mas sa cara-ill vi cobrir,
		e-m dis sospiran :
	35	« A Dieu vos coman ! » —
		e qan pens e mon coratge
		l’amoros semblan,
		a pauc, en ploran
		no m’auci, car no-il sui denan !
IV	40	Midonz, que ten mon cor gatge,
		prec, si cum cel que merceja,
		que no m’aja cor volatge,
		ni fals lausengiers non creja
		de mi, ni s’albir
	45	qu’ieu vas autras-m vir —
		que per bona fe sospir
		e l’am ses engan
		e ses cor truan ;
		q’ieu non ai jes tal coratge
	50	cum li fals drut an,
		qe van galian,
		per c’Amors torn’ en soan.
V		Anc no falsei mon viatge
		vas lieis, cui mos cors s’autreja,
	55	pus l’aigui fait homenatge ;
		e non ai cor que-m recreja
		ja del sieu servir,
		cui qu’enuei ni tir ;
		sieus sui, e no-m posc giquir
	60	de lieis, tan ni quan,
		qu’autra non deman ;
		ni non es e mon coratge
		res qu’ieu vuelha tan,
		per que la reblan
	65	las mas jontas, humilian.
VI		Chanssos, de te fatz messatge,
		e vai ades, e despleja
		lai on jois a son estatge,
		a midons qe tant m’agreja
	70	que no-m puesc partir,
		q’ieu muor de desir ;
		e, s’il te deign’ acolhir,
		vai l’ades membran
		— e no t’anz tarzan —
	75	lo cossirier e-l coratge
		que per te li man,
		don muor desiran,
		car non la remir en baizan.
VII		Na Maria, tan
	80	avetz de pretz gran
		per que son tuich d’agradatge
		miei dich e miei chan,
		per la lauzor gran
		q’ieu dic de vos en chantan.