Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 156,010 Autor: Falquet de Romans Gènere: Chanson religieuse Número: XIV

 

Quan be me suy apessatz

I
1
Quan be me suy apessatz,
   
tot l’als es nïens, mas Dieus:
 
3
qu’om laissa·ls alocs e·ls fieus
   
e totas las heretatz:
   
ricors del segle malvatz
 
6
non es mas trespassamens;
   
per qu’om deu esser temens
   
e leyals ses totz enians,
 
9
quar quasqus es vïandans.
     
II  
Qu’aitan tost cum hom es natz
   
mou e vai coma romieus,
 
12
a iornadas, et es grieus
   
lo vïatges, so sapchatz;
   
que quascus vay eslaissatz
 
15
vas la mort; qu’aurs ni argens
   
no l’en pot esser guirens,
   
et on hom mais sai viu d’ans
 
18
ses Dieu, mais fai de sos dans.
     
III
 
E tu, caitiu, que faras,
   
qui conoysses mal e be?
 
21
Fols yest si no t’en sove
   
don yest vengutz ni on vas.
   
S’en ta vida be no fas,
 
24
tu mezeis t’es escarnitz:
   
e si s’en part l’esperitz
   
carguatz de peccatz mortals,
 
27
ta mortz es perpetüals.
     
IV
 
Donc guarda cum obraras
   
mentre vida te soste;
 
30
qu’en breu d’ora s’esdeve
   
que hom mor en un traspas,
   
per qu’om non deu esser las
 
33
de ben far quan n’es aizitz;
   
qu’en breu de temps es falhitz
   
lo ioys d’aquest segle fals:
 
36
qu’a totz es mortz cominals.
     
V
 
Non i a frevol ni fort
   
que tan sapcha d’escrimir
 
39
qu’a la mort puesca guandir:
   
qu’il non guard’agur ni sort,
   
dreg ni mezura ni tort;
 
42
qu’aissi tost pren lo melhor
   
e·l plus bel co·l sordeior,
   
e negus hom per nulh plag
 
45
no·s pot gardar del sieu trag.
     
VI  
Eu non sai mas un conort:
   
qu’om pesse de Dieu servir
  48
e qu’om se guart de falhir
   
mentre que vai vas la mort;
   
qu’a passar nos er al port
 
51
on tug passon ab dolor,
   
li rey e l’emperador;
   
e lai trob’om atrazag
 
54
lo ben e·l mal qu’om a fag.
     
VII
 
A Dieu prec per sa dousor
   
que nos fassa tan d’onor
  57
que·ns guar del mortal aguag
    tro son plazer ajam fag.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI