Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions

 

Mouzat, Jean. Les poèmes de Gaucelm Faidit. Troubadour du XIIe Siècle. Paris: A. G. Nizet, 1965

Codi: 167,056 Autor: Gaucelm Faidit Gènere: Canso Número: 65

 

S’om pogues partir son voler

I 1
S’om pogues partir son voler
    de so don plus a-l cor volon,
    can no-n pot jauzimen vezer,
    l’uns dels grans sens fora del mon ;
  5 car, de las grans foudatz que-i son,
    es be la maier, qui s’enten
    segre son dan ad escien,
    car doblamen
    fai faillimen —
  10 Pero greu er fis amics drutz privatz
    si-l bes e-l mals e-l jois e-l dan no-il platz.
     
II  
Tot aisso mi vengr’ a plazer,
    si tot sui el maltraich prion,
    s’Amors mi volgues tant valer
  15 que l’amoros cors deziron
    mi pagues d’un joi jauzion,
    qu’assatz par que for’ avinen
    qez agues del ben qui-l mal sen ;
    q’ie-n preira cen
  20 malstraitz sofren,
    e fora-m jois e plazers mout onratz,
    s’apres cen mals en fos d’un joi pagatz.
     
III  
Mas ieu lo pert si-l ben esper,
    cum cel q’al jogar se confon,
  25 qe jog’ e non pot joc aver,
    e non sent fam ni sel ni son —
    Atressi m’es pojat el fron
    et intrat el cor, follamen,
    que, qan plus pert, mais i aten
  30 cobrar soven,
    tant ai fol sen !
    E, l’atendres non es res mas foudatz,
    car a mon dan sui trop enamoratz.
     
IV  
Tuich trop son mal, q’ieu-l sai en ver,
  35 qe-l aut pojars, don chascus gron, 
    q’ieu fezi, m’a faich bas chazer —
    e pero pojei tant amon
    que penre cuidei l’aurion,
    qu’om non pot penre ab ren viven
  40 de tant fort manieira-is defen ; 
    pero temen,
    et humilmen,
    o comensei com hom d’Amor forssatz,
    don non m’er mal, si n’er’ a dreig jutjatz !
     
V 45
E car res no-m pot pro tener
    ab lieis don muor et art e fon,
    un sen fauc, qu’ab forsat poder
    fug de lieis vezer e-m rescon —
    mas mos sens no vei que m’aon,
  50 q’ieu muor qand no vei son cors gen
    e qand lo vei muor eissamen,
    qe nuill parven
    no-m fai plazen ;
    anz qand l’esgart esgard’ ad autre latz,
  55 que no m’acuoill ni-m vol aver solatz.
     
VI  
Vas mi donz sui de franc saber,
    plus humils d’un frair de Granmon,
    et ill m’es d’orgoillos parer
    si que, qan la prec, no-m respon —
  60 Un aventur’ ai, no sai d’on, 
    q’anc re non amei coralmen
    c’orguoill no-m mostres mantenen,
    c’aital tormen
    bran e cozen
  65 mi mostr’ Amors, a cui me sui donatz ;
    aquest m’es totz lo guizerdons e-l gratz !
     
VII  
Si be-m sui en greu pessamen,
    cum cel qe merce non aten,
    chanssos, vai t’en
  70 tost e corren 
    dir mon Thesaur, de cui es Monferratz,
    q’ieu-l qier perdon car lai non sui tornatz.
     
VIII  
Bels Diamans, be-m plai vostra beutatz,
    e ben lo pretz on chascun jorn pojatz.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI