Kolsen, Adolf. Beiträge zur Altprovenzalischen Lyrik (42 Erstmalig Bearbeitete Dichtungen). Firenze: Leo S.Olschki, 1939

Codi: 434a,053 Autor: Serveri de Girona Gènere: Sirventes Número: I

 

Qui vezia son dan dins sa mayso

I	1	Qui vezia     Son dan dins sa mayso
		E n'avia     Blasm'o·n fos falimenz,
		Lo terz dels tres faria doblamen,
		Si mantenen     No·l volia fogir ;
	5	Doncs del sofrir    Redobla·1 terz els dos.
II		Si fazia     Ab gran blasme mon pro,
		No·m deuria     Plazer; qu'entrels plazenz
		Blasmes no cap, e viur' aunidamen
		Ab falimen     Passa oltra murir
	10	E del falir    Es l'autz pus nalechos.
III		Mi tenria    Totz bos homs per garço,
		Si falia     Cuyan esser valens.
		Ben leu falre cuig tan celadamen
		Qu'entre la gen     No·s sab ne·s ausa dir ;
	15	Anc gen cobrir     No·s poc mals, pus faitz fos.
IV		Vilania     Sofrir ne tracio
		No volria;     Que·l sufrenz e·l consenz
		Er pars al malpendre del fals falen.
		Doncs guarda t'en ; Que si·t vol l'oylls trazir,
	20	Sobratz partir     Los deus de tu cuchos.
V		Cridaria:    Tals sap menz de razo
		Qui·l dezia     Que fos de l'oyll trazens.
		Gasaynar Deu ab un oyll es pus gen
		C'ab dos falen     Perdre ne pretz gequir
	25	Pel fol dezir     D'est fals segl' enveyos !
VI		Mos chans mas cels qui falon no repren.
		Eras m'enten     Tals que no·m volgr'ausir ;
		Car mal n'albir,     Ans que sia dubtos.
VII		La domn'als Cartz e Sobrepretz fan gen
	30	Tot fait plazen     E·1 reys se fay grazir
		Peyr'e bendir;     Car es certz e gynnos.