Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 174,009 Autor: Gavaudan Gènere: Vers (Chanson religieuse) Número: XVII

 

Patz passïen ven del senhor

I   Patz passïen ven del senhor
    que per nos pres carn e moric;
    volc nos rezemer del sieu sanc,
    que·l fossem ver, fizel amic.
  5 Per so ia us non se n’estanc
         que usquecx vas luy non corra;
    que Dieus nos dona tal conort
    qu’el segle fals, falhit e mort
    nos mostra patz per sa doussor,
  10 que fa als bos los mals iauzir
    e·n patz ab patz patz obezir.
     
II   Per aquesta n’aurem maior
    patz, e vullatz qu’om vo’n prezic:
    ges non es ni er ni fon anc
  15 en ergulhos cor fellon, ric.
    Per qu’ieu sospir soven e planc
         quar no pessam pus abora
    q’us a l’altre no fezes tort
    ni agues ira ni desconort,
  20 mas fezes l’us a l’autr’amor;
    e cum pocsem a Dieu servir,
    quez elh nos denhe aculhir.
     
III   Regart deu aver e paor
    qui sap so qu’elh per nos suffric;
  25 vol que sïam humil e franc,
    perdonem a nostr’enemic,
    per so que de luy no·ns aranc
         peccatz que fort bram’ e plora
    quar li premier li son estort;
  30 non y a un tan gran nj fort
    —si ca layns— qu’ab gran dolor
    no·l fasson ardre e blezir
    selhs que fan peccar e falhir.
     
IV   A nulh home no fan honor,
  35 ni de lur obra non iauzic
    que no·l tornon d’aut bas el fanc,
    si co feiro·l premier antic;
    e ja no cug traspas ni manc,
         tart o temps, qu’a mala hora,
  40 qui dïable siec, non l’aport.
    De cobezeza·ns planton ort,
    de sobre totz mals lo peior;
    per que·ns podem greu d’elhs partir,
    qui ben no s’en sap escrimir.
     
V 45 Peccatz a tan dossa sabor
    per que Adamz lo pom trazic;
    del dreg iust fey fals, clop e ranc
    cobezeza, qu’el ne partic;
    qu’elh era assis en tal banc
  50      ia no saupra mals que·s fora,
    et a donat estranh deport
    ir’e trebalh e desconort
    a selhs qu’intran al bollidor,
    don iamais non poiran yssir:
  55 pensem nos quo·y poirem guerir.
     
VI   Sans Pauls dis: ‘pus temps nos secor,
    ia us de ben a far no·s tric;
    qu’el sieu sant clar paradis blanc
    Jhesucrist, que anc non mentic,
  60 nos apella enans que·l tanc.
         [ . . . . . . . . . . . . . . .
    . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
    . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ]
    Corram lai on tug li doctor
  65 s’acordon que·y podem venir
    ab be far e ab mal gequir.
     
VII   Trichat seran li trichador,
    que anc mal per pieitz non guequic;
    no·y aura riu, vouta ni ranc
  70 al perjur fals qu’a fe falhic
    que denan luy no s’empalanc,
         ni engans que no·l secorra
    selh e·l san. Folhs, quar a son tort
    del dïable, quar ab sa sort
  75 lo n’a portat a deshonor,
    que anc no·l laisset repentir
    en vida ni quan dec murir.
     
VIII   Dombredieu prec yeu et ador,
    qu’elh nos lais el sieu renc venir,
  80 ab sos angils cans novels dir.
     
IX   Cal comte Raimon val honor
    e forsa [pro] per enantir
    pretz, en que totz le mons se mir.
     
X   Comte, rey et emperador
  85 avem luy per pretz enardir,
    ab patz enantir et sofrir.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI