Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 248,088 Autor: Guiraut Riquier Gènere: Canso Número: XXXV

 

Yeu cujava soven d’amor chantar

I   Yeu cujava soven d’amor chantar
    el temps passat, e non la conoyssia:
    qu’ieu nomnava per amor ma folhia.
    Mas era·m fai amors tal don’amar,
  5 que non la puesc honrar pro ni temer,
    ni tener car endreg del sieu dever,
    ans ai dezir que s’amors me destrenha
    tant que l’esper qu’ieu ay en lieys n’atenha.
     
II   Quar per s’amor esper en pretz montar
  10 et en honor et en gran manentia
    et en gran gauch, doncx en als non deuria
    mos pessamens ni mos dezirs estar;
    que, pus per lieys puesc tot quant vuelh aver,
    al sieu servir dey far tot mon poder,
  15 quar amatz suy per lieys, sol que·m captenha
    vas lieys aissi co fin’amors essenha.
     
III   E per aisso dey m’en miels esforssar,
    pus ylh me vol, si·m vuelh; qu’ieu no poiria
    entendr’en leys si de lieys no·m venia:
  20 doncx per s’amor dey la mia dar,
    quar yeu no puesc ses ella re valer, 
    ni puesc a lieys, sal d’onrar, pro tener;
    e fassa·m Dieus, que pot, tener la senha
    endreg midons dels fis on amors renha.
     
IV 25 Saber non ay ni sen per lieys lauzar;
    tant a d’onor que pus non y cabria,
    e tant de ben que res no·l creysseria.
    Doncx, ma lauzors de que la pot honrar?
    Yeu prenc l’onor, quar no·n puesc dir mas ver;
  30 per que m’en dey esforsar iorn e ser
    –quar a lunh for en ren qu’a mi covenha
    no puesc peccar– que midons me sovenha.
     
V   Tan gran beutat a que no pot mermar
    ni res no·y falh, ans resplan nuech e dia;
  35 et a poder tal qu’en ren no·s fadia,
    e gracïa en tot quan que vol far,
    humilitat, karitat, sen, saber
    e pïetat e merce; per qu’esper
    ay en s’amor –pus ylh amar me denha–
  40 que·m tenra gay, sol qu’ieu dreg a lieys venha.
     
VI   Ma dona puesc nomnar ben per dever
    mon Belh Deport, pus ay mon bon esper
    qu’ilh me fassa selh que razos m’essenha,
    per que la prec, per merce, que·m revenha.
     
VII 45 Gilos non suy qui s’amor vol aver
    de lieys qu’ieu am, ans n’ay mot gran plazer,
    e·m desplay fort qui amar non la denha:
    quar per s’amor crey cert que totz bes venha.
     
VIII   Sos amadors prec midons que mantenha,
  50 si que quasqus son dezirier n’atenha.

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI