Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 342,001 Autor: Peire Espaignol Gènere: Alba religieuse Número: XLV

 

Ar levatz sus, francha corteza gens!

I
1
Ar levatz sus, francha corteza gens!
   
levatz, levatz, trop avetz demorat;
 
3
qu’apropchatz s’es lo iors clars e luzens
   
que lo nos a la doss’ alba menat.
   
Rescepcha·l doncx chascus letz e iauzens,
 
6
e meta fors de si tot’escurtat.
    Pero vejatz quals es lo iors ni l’alba:
     
II
 
Lo iors es Dieus, li autz omnipotens
 
9
que venc en charn, don a·l mon alhumnat;
   
e l’alba es, don sest iors fu naissens,
   
la rëyna maire de pïatat.
 
12
Ben deu estre grazitz son ricx prezens,
   
e ia sia, qu’ilh nos a prezentat;
    pres es del iorn qui a ab si est’alba.
 
 
 
III
15
A, cum er selh astrucx, ricx e manens
   
qu’a tal dompna poira servir de grat!
   
Quar trop val pus estre de lieys sirvens
 
18
que conquerir emperi ni regnat;
   
qu’elh’ es als sieus say garda e guirens,
   
e les manten si que no son dampat,
 
21
ni no·ls pren nuetz can lur es pres est’alba.
     
IV
 
Chascus sia de si eys sovinens
   
que non demor en l’escur del peccat;
 
24
espleyta·ls iors oran cels chars prezens
   
ans que la mortz li tuelha la clartat,
   
quar ynfers es si escurs e pudens
 
27
que ia layns li chaitif mal fadat
    non auran mais lum ni clardat ni alba.
     
V
 
Mas ia negus que sia penedens
 
30
no·s desesper; si tot s’a mal obrat,
   
s’en lays e s’esfors del emendamens
   
e sia clars si a escurs estat;
 
33
quar dels dos fis fols [fo lo pus] mechens
   
mielhs aculhitz quant ac son sen camjat.
    Doncx qui m’enten, pus que·l serv, pregue l’alba.
     
VI
36
Sesta dama onron totz humillat,
    quar elha es de totz bes fons et alba.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI