Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Audiau, Jean. Les poésies des quatre troubadours d'Ussel, publiées d'après les manuscrits. Paris: Librarie Delagrave, 1922.

Codi: 194,008 Autor: Gui d'Ussel Gènere: Canso Número: VII

 

Ges de chantar no·m faill cors ni razos

I
1
Ges de chantar no·m faill cors ni razos,
   
Ni·m faill sabers, si chans m’era grazitz ;
   
Mas eu era tant vas Amor faillitz,
   
Per c’ai estat marritz e vergoignos.
 
5
E pois faitz m’es del faillimen perdos,
   
Deserenan mi coven a chantar
   
Cum en midonz puosca tot jorn trobar
   
     Novel sen, novella valor,
         E beutat plus fin’e major.
     
II
10
Tant son plazens e bellas sas faissos,
   
E l’adreitz cors, e·l gens parlars chausitz,
   
Que qan la vei me cuich far eissernitz,
   
Et ieu m’espert on plus m’a franc respos,
   
E, de paor, vau queren ochaizos,
 
15
Cum s’ieu era vengutz per autr’afar.
   
E tot aisso degra·m valer prejar ;
   
     Que ja no·m feira tal paor,
         Si no·m mogues de fin amor.
     
III
 
Totz temps serai de prejar temeros ;
 
20
Sabetz per que ? Car sui d’amar arditz.
   
Que mieills quier hom un don, qand es petitz,
   
No fai un gran, don tuich son envejos.
   
E per aisso car es tant rics lo dos,
   
Si tot lo·m voill, no lo·il aus demandar.
 
25
Pero ben sai, si lo·m volgues donar,
   
     Qu’eu agra del mon la meillor,
         Et ela·l plus fin amador.
     
IV
 
Be·m pogra far ab meins de ben joios,
   
Mas mi non es tan rics jois escaritz,
 
30
Ni no lo·il quier car non seri’ auzitz ;
   
Mas parli m’en, car en sui envejos ;
   
C’usatges es d’ome q’es amoros,
   
Qand als non pot, que·s deleit’ en parlar.
   
Et ieu sivals, pos alre non puosc far,
 
35
     Tengra·m lo parlar ad honor,
         Mas paor mi fan parlador.
     
V
 
Sivals aitan dirai en mas chanssos
   
Co·l sieus gens cors es de beutat garnitz.
   
S’y fos merces, q’es de totz bes razitz !
 
40
Mas en lieis faill, et eu volgra qe·i fos,
   
Que trop hi ai gran dan maintas sazos ;
   
Et enqer m’es plus greu a sofertar
   
Car en midonz trob ren ad esmendar ;
   
     Mas ja no·il calgr’esmendador,
 
45
     Si·lh preses dols de ma dolor.
     
VI
 
Dompn’ Alazaitz, tant vos fasetz lauzar
   
A tot lo mon c’a mi non cal parlar :
   
     Mas ja Dieus no·m don ben d’amor,
         S’ieu non am plus bell’e meillor.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI