Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 434a,077 Autor: Serveri de Girona Gènere: Chanson religieuse Número: LII

 

Un bo vers

I	1	Un bo vers
		agra ops
	3	a far enans
		que·l iorns fers
		mi fos pros
	6	qui·n sobta mans
		que·l fals enemichs encombra;
		vers Deus, leva de sa ombra
	9	mon cors, car trop s’i repauza.
II		Deus e hom
		devinguist,
	12	ben o sabem;
		non es som-
		nis, que vist
	15	es; e crezem
		qu’en l’ostïa a la sagra
		es Deus e homs; per c’obs agra
	18	a totz membres esta cauza.
III		Tu qui fust
		per nos totz
	21	pres entre·ls pecs,
		tu qu’el fust
		de la crotz
	24	nafret le cecs,
		tu c’averas l’avangeli,
		tu, seyner, qui cridist ‘Eli’:
	27	dona·ns el teu regne pauza.
IV		Seyner vers,
		els fortz focs
	30	d’infern no·ns tancs;
		ab plasers
		els clars locs
	33	prec que·ns restancs,
		on li san, don no say nombre,
		estan ses peryll d’enconbre;
	36	quar fort es estrayna cauza.
V		Tu qui partz
		fezist tres
	39	del teu nom sol,
		tu qui partz
		mals e bes
	42	e fezist sol:
		ta maire, qui nos destorba
		can l’enemics fals nos torba,
	45	vuylla que·ns do ab tu pauza.
VI		Cardona totz faitz destorba
		c’ab fals cosseyllers se torba,
	48	e na Sobrepretz lo pauza.
VII		Reys Jacmes, cil qui·[n]s destorba
		can l’enemics fals nos torba
	51	vos conseyll en tota cauza.