Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 461,123 Autor: Anonyme Gènere: Chanson religieuse Número: LIII

 

Flors de paradis

I
1
     Flors de paradis,
   
regina de bon aire:
 
3
     a vos mi ret clis,
   
peneden[s], ses cor vaire,
   
     forfaitz e mesquis;
 
6
preguatz per mi·l salvaire
   
     que·m giet a bon port
   
     e·m guart de la mort
 
9
     d’ifern, don conort
   
negus homs non pot traire
         per neguna sort.
     
II
12
     Verges, al meu tort
   
vos ai trop ofenduda,
   
     e penet m’en fort
 
15
e requier vostr’ aiuda;
   
     donatz me conort
   
que no sia perduda
 
18
     m’arma, car cazutz
   
     soi si la vertutz
   
     de vos no m’adutz
 
21
a port, e·l foc non tuda
         qu’es trop issendutz.
     
III
 
     Verges, lo sant frugz
 
24
que de vos pres naissensa,
   
     de Dieu dissendutz
   
ab vera conoissensa,
 
27
     nos ha rezemutz
   
de mort e de temensa,
   
     si ben cofessatz
 
30
     suau et en patz
   
     ab cor aturatz
   
ab vera penedensa
 
33
     ploram los peccatz.
     
IV
 
     Verges, cant fo natz
   
lo sant filhs del altisme,
 
36
     vostre cors sagratz
   
remas, ses tot sofisme,
   
     purs e non tacatz,
 
39
glorïos e sanctisme,
   
     ses corrompemen.
   
     Regina plazen,
 
42
     prec vos humilmen
   
que del mortal abisme
         ·m siatz defenden.
     
V
45
     Verges, ab mo sen
   
per ma gran forfaitura
   
     soj estat falhen
 
48
com fola creatura
   
     contra·l mandamen
   
que·m mostra l’escriptura;
 
51
     may Dieu Jhesucritz
   
     prec que·m sia guitz,
   
     car pels meus meritz
 
54
fo d’umanal natura
         e de carn vestitz.
     
VI
 
     Cant l’angels grazitz
 
57
verge·us ac saludada
 
 
     et ab plazens ditz
   
sa razo·us ac mostrada,
 
60
     be fon obezitz
 
 
per vos, verges sagrada,
   
     dizens gent e leu:
 
63
     ‘Vec te que soi ieu
   
     la sirventa Dieu;
   
gracia·m sia donada
 
66
     segon lo dig tieu’.
     
VII
 
     Verges, anc corrieu
   
ni nulh autre messatie
 
69
     Dieus mas lo filh sieu
   
no mes per nos en gatie,
   
     don li fals juzieu
 
72
mezero·l a carnatge;
   
     car ab gran tristor
   
     l’auciro·l trachor.
 
75
     Mas per nostr’amor
   
cant que li fos salvatie
         sofri la dolor.
     
VIII
78
     Verges cuy azor,
   
dona sancta Maria,
   
     maire del senhor
 
81
que·l mon capdel’ e guia:
   
     a quest peccador
   
qu’es fora de la via
 
84
     de salvatïo
   
     acaptaz perdo
   
     dels peccatz on so,
 
87
si que m’arma non sia
         en perditïo.
     
IX
 
     Verges, be sai co
 
90
puesc yeu a vos atendre
   
     ni per cal razo
   
devetz mos precx entendre:
 
93
     car sel c’al lairo
   
perdonet al sant vendre
   
     fo pels meus peccatz
 
96
     en vos encarnatz
   
     et a vos filhs datz,
   
don remas ses offendre
 
99
     la verginitatz.
     
X
 
     Verges, ma foldatz
   
m’a de la via plana
 
102
     de Dieu trop lunhatz,
   
e ma voluntatz vana;
   
     mas l’autor de patz,
 
105
que receup carn humana
   
     del vostre cors car,
   
     me do tant a far
 
108
     que·m puesqu’ emendar,
   
e m’arma redre sana
         que·us vuelh comandar.
     
XI
111
     Verges, ses doptar
   
et ab ferm’ esperansa
   
     pot totz hom estar
 
114
que ha vostra guisansa;
   
     donc qui gazanhar
   
vol Dieu ni s’amistansa
 
117
     a vos deu venir;
   
     car senes falhir
   
     si·s vol penedir
 
120
vida ses malanansa
         y pot conquerir.
     
XII
 
     Verges, obezir
 
123
me vulhatz; qu’en gran pena
   
     soj et en cossir,
   
si·l vostre precx no·m mena
 
126
     a port, et issir
   
no·m fay de la cadena
   
     dels peccatz ades,
 
129
     si que pueys apres
   
     Dieus me perdones,
   
com fe la Magdalena
 
132
     que·l lavet los pes.
     
XIII
 
     Verges, tan m’es pres
   
l’enemics que m’agacha,
 
135
     que tot mon proces
   
me destruy e m’empacha;
   
     si no·m defendes
 
138
ab la crotz, cant l’aj facha,
   
     ja m’agra tot cas
   
     e vencut e las
 
141
     e menat el vas,
   
qu’en la mortal estacha
         fora ia remas.
     
XIV
144
     Verges, tu es pas
   
e sendiers e carrieira
   
     e pons e compas
 
147
e via drechurieira,
   
     per on menaras
   
ab razo vertadieira
 
150
     los crestïas bos
   
     al gaug precïos
   
     del rey glorïos
 
153
que se en la cadieira
         sobre totz los tros.
     
XV
 
     Verges, pueys per nos
 
156
tornar de mort a vida
   
     e per so que fos
   
nostra mortz destroida
 
159
     venc morir sa ios
   
Dieus a gran escarnida,
   
     estela de mar,
 
162
     maire del lum clar,
   
     vulhatz acabar
   
c’a la destra partida
 
165
     sïam al jutiar.
     
XVI
 
     Verges, aiudar
   
me vulhatz; qu’en la onda
 
168
     que·m fa balansar
   
jns en la mar preonda
   
     soy, que amparar
 
171
no·m puesc si no m’abonda
   
     la vostra merces.
   
     Donc, maire verges,
 
174
     aquest caitieu pres
   
desliuratz, qu’en l’esponda
         de la greu mort es.
     
XVII
177
     Verges, hueymas es
   
temps e locx et aizina
   
     que ieu receupes
 
180
esperital metzina
   
     que de Dieu vengues,
   
ab la vertut devina
 
183
     que·m purgues dels mals
   
     peccatz criminals,
   
     e ieu sia tals
 
186
que m’arma trobe fina
         ·l reys celestials.
     
XVIII
 
     Verges, mos cabals
 
189
tem perdre per non-guarda
   
     tan soy vas Dieu fals
   
si la tua regarda
 
192
     pura com cristals
   
no·m val que no·m lays’arda
   
     m’arma el foc bas
 
195
     on so li abras
   
     del fals Sathanas,
   
mas que sia la garda
 
198
     del rey sobiras.
     
XIX
 
     Verges, can lo pas
   
es pauzatz sus en l’ara
 
201
     e le capelas
   
ab l’oracïo cara
   
     ·l te entre sas mas
 
204
e·l mostra e·l prepara,
   
     cre que es vers Dieus,
   
     glorïos filhs tieus,
 
207
     que pels fals iuzieus
   
receup mort tant amara
   
     per rezembre·ls sieus.
     
XX
210
     Verges, tan m’es greus
   
ma colpa e ma falha
   
     dels grans peccatz mieus
 
213
c’ai fag per ma noalha,
   
     e·l temps es tan breus,
   
qu’ieu ai paor que·m falha
 
216
     del mati al ser;
   
     mas de vos esper
   
     c’ab vostre saber
 
219
preguetz Ihesu que·m valha
         pel seu gran poder.
     
XXI
 
     Verges, vos valer
 
222
podetz lay on legista
   
     non pot pro tener,
   
ni negun decretista
 
225
     no·y pot celar ver,
   
bachalier ni sophista;
   
     ni tor ni castel
 
228
     no·y val, ni libel,
   
     ni no·y cap apel,
   
can la mortz dur’ e trista
 
231
     ponh de son clavel.
     
XXII
 
     Regina del cel
   
e de paradis porta,
 
234
     don lo sant anhel
   
que·ls peccatz del mon porta
   
     nasquet de noel
 
237
en terra, don es morta
   
     nostra mort: per mi
   
preguatz de cor fi
  240
     Dieu, c’ab sant Marti
   
m’arma s’en an estorta
         al iorn de la fi.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI