Levy, Emil. Guilhem Figueira, ein provenzalischer Troubadour. Berlin: Buchdruckerei von S. Liebrecht, 1880. Codi: 177,001 Autor: Gormonda Gènere: Sirventes (de réponse) Número: V Greu m'es a durar, quar aug tal descrezensa I 1 Greu m’es a durar, quar aug tal dezcrezensa Dir ni semenar, e nom platz ni m’agensa, Qu’om non deu amar qui fai desmantenensa A so don totz bes 5 Ven e nais et es, Salvamens e fes. Per qu’ieu farai parvensa E semblan quem pes. II Nous meravilhes negus si eu muou guerra Ab fals mal apres qu’a son poder soterra 10 Totz bos faitz cortes els encauss’ els enserra; Trop se fenh arditz, Quar de Roma ditz Mal, qu’es caps e guitz de totz selhs que en terra An bos esperitz. III 15 En Roma es complitz totz bes, e quils li pana, Sos sens l’es falhitz, quar si meteis enguana, Qu’elh n’er sebelitz, don perdra sa ufana. Dieus auja mos precx, Que selhs qu’an mals becx, 20 Joves e senecx, contra la lei romana, Cajon dels bavecx. IV Roma, selhs per pecx tenc totz e per gent grossa, Per orbs e per secx que lur carn e lur ossa Carguon d’avols decx, don cazon en la fossa, 25 On lur’es sermatz Pudens focx malvatz; Don mais desliatz no seran de la trossa, Qu’an de lurs peccatz. V Roma, ges nom platz qu’avols hom vos combata, 30 Dels bos avetz patz, qu’usquecx ab vos s’aflata. Dels fols lurs foldatz fes perdre Damiata, Mas li vostre sen Fan sel ses conten Caitiu e dolen que contra vos deslata 35 Ni renha greumen. VI Roma, veramen sai e cre ses duptansa Qu’a ver salvamen aduretz tota Fransa, Oc, e l’autra gen queus vol far ajudansa. Mas so que Merlis 40 Prophetizan dis Del bon rei Lois, que morira en pansa, Aras s’esclarzis. VII Piegz de Sarrazis e de pus fals coratge Heretjes mesquis son. Qui vol lur estatge: 45 Ins el foc d’abis van s’en en loc salvatge En dampnatio. A selhs d’Avinho Baisses, don m’es bo, Roma, lo mal pezatge, Don grans merces fo. VIII 50 Roma, per razo avetz manta destorta Dressad’a bando et oberta la porta De salvatio, don era la claus torta, Que ab bon govern Baissatz folh esquern. 55 Qui sec vostr’ estern, l’angel Michel lo’n porta El garda d’ifern. IX L’estiu e l’yvern deu hom ses contradire Roma, lo cazern legir, si que nos vire, E quan ve l’esquern, cum Jhesus pres martire, 60 Albir se lo cas Si’s bos crestias, . . . . . . . . . . s’adoncx non a cossire, Totz es fols e vas. X Roma, lo trefas e sa leis sospechoza 65 Als fols digz vilas par que fos de Toloza, On d’enjans certas non es doncx vergonhoza. Ni ans de dos ans Mas sil coms prezans Cove quels engans lais e la fe duptoza 70 E restaurels dans. XI Roma, lo reis grans qu’es senhers de dreitura Als falses Tolzans don gran malaventura, Quar contra sos mans fan tan gran desmezura, Qu’usquecx lo rescon, 75 E torbon est mon; El comte Raimon, s’ab elhs plus s’asegura, Nol tenrai per bon. XII Roma, bes cofon e val li pauc sa forsa, Qui contra vos gron ni bast castelh ni forsa, 80 Quar en tan aut mon nos met ni no s’amorsa Que dieus non recort Son erguelh el tort . . . . . . . . don pert tota s’escorsa E pren dobla mort. XIII 85 Roma, bem conort quel coms ni l’emperaire, Pueis que son destort de vos, non valon gaire, Quar lur folh deport e lur malvat vejaire Los fa totz cazer A vostre plazer, 90 Qu’us nos pot tener, sitot s’es guerrejaire, Non li val poder. XIV Roma, ieu esper que vostra senhoria E Fransa per ver, cui non platz mala via, Fassa dechazer l’erguelh e l’eretgia. 95 Fals heretges quetz, Que non temon vetz Ni crezols secretz, tan son ple de feunia E de mals pessetz. XV Roma, be sabetz que fort greu lor escapa, 100 Qui au lor decretz, aissi tendon lur trapa Ab falses trudetz, ab que quascus s’arrapa. Totz son sortz e mutz, Qu’el lur tolh salutz, Don quecx es perdutz, qu’ilh n’an capelh o capa, 105 E remanon nutz. XVI Clauzis e sauputz naisson senes falhida Crematz e perdutz que lur malvada vida Ans negon vertutz, car fe noi es auzida Non avem sivals. 110 E si fos lejals Lor vida mortals, dieus crei l’agra eissauzida, Mas non es cabals. XVII Qui vol esser sals, ades deu la crotz penre Per heretjes fals dechazer e mespenre, 115 Quel celestials hi venc sos bras estendre Tot per sos amicx; E pus tals destricx Pres, ben es enicx selh que nol vol entendre Ni creirels chasticx. XVIII 120 Roma, si pus gicx renhar selhs queus fan onta Al sant esperitz, (quant hom lor o aconta, Tan son fol mendicx qu’us ab ver no s’afronta) Noi auras honor. Roma, li trachor 125 Son tan ples d’error qu’on plus pot, quascus monta Quec jorn sa folor. XIX Roma, fol labor fa [qui ab] vos tensona, De l’empe[rador dic, s’]ab vos no s’adona, Q[u’en gran] deshonor ne venra s[a corona 130 E] sera razos; Mas per[o ab vos Leu] troba perdos qui g[en sos tor]tz razona Ni n’es an[goissos.] XX Romal glorios que a la Magdalena 135 Perdonet, don nos esperam bona estrena, Lo folh rabios que tans ditz fals semena, Fassa d’aital for Elh e son thezor E son malvat cor morir e d’aital pena, 140 Cum heretjes mor.
Levy, Emil. Guilhem Figueira, ein provenzalischer Troubadour. Berlin: Buchdruckerei von S. Liebrecht, 1880.
Codi: 177,001 Autor: Gormonda Gènere: Sirventes (de réponse) Número: V
Greu m'es a durar, quar aug tal descrezensa
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal