Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Rimari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Gouiran, Gérard. L'amour et la guerre. L'œuvre de Bertran de Born. Aix-en-Provence: Université de Provence, 1985.

Édition revue et corrigée pour Corpus des Troubadours, 2012.

Codi: 080,014 Autor: Bertran de Born Gènere: Sirventes Número: XII

 

Ieu chan, que·l reys m'en a preguat

I
1
Ieu chan, que·l reys m’en a preguat,
   
A l’auzen del mon menassat
   
     De l’afar d’aquesta guerra,
   
D’aquest juec que vey entaulat ;
 
5
E sabrem, quant l’auran joguat,
        Dels quals dels filhs er la terra.
     
II
 
Tost l’agra·l Reys Joves matat,
   
Si·l coms no·l n’agues essenhat,
   
    Mas aissi·ls clau e·ls enserra
 
10
Qu’Enguolmes a per fort cobrat
   
E tot Centonge deliurat
        Tro lai part Finibus-Terra.
     
III
 
Si·l coms pot far sa voluntat,
   
Que no·l vendon cyst afiat,
 
15
     Ni del tot si dezenferra.
   
Qu’anc cynglar no vim pus irat
   
Quan l’an brocat ni l’an cassat
        Qu’elh er ; mai sos cors non l’erra.
     
IV
 
De mossenhor lo rey annat,
 
20
Conosc que an siey filh peccat,
   
    Que del sojorn d’Anglaterra
   
L’an ahoras dos ans lunhat.
   
De totz lo·n tenh per enguanat
        Mai quan de Johan ses Terra.
     
V
25
Li Guizan si son acordat
   
Entre·lhs e ves lui revelat.
   
    Quon aissilh de Lombardia.
   
Mai volon esser be menat
   
Per rey que per comte forssat ;
 
30
     D’aitan lur trac guarentia.
     
VI
 
Aquest juec tenc per guazanhat
   
Deves nos e per envidat,
   
     Que dels pezos de Valia
   
Avem l’escachier desliurat,
 
35
Que tug n’aneron esfredat
         Ses comjat q’us non prendia.
     
VII
 
En Lemozi fon comensat,
   
Mas de lai lur er afinat.
   
     Qu’entre Fransa e Normandia,
 
40
Ves Giortz e ves Nuoumercat,
   
Vuelh qu’en aujon cridar “Arrat !”
         E “Monjoy’ !” e “Deus aïa !”
     
VIII
 
Lo sen venserem ab foudat,
   
Nos, Lemosin, et envezat,
 
45
     Que volem qu’om do e ria ;
   
Que·l Norman en son enuiat
   
E dizon, si·s n’eron tornat,
         Q'uns mais d'elhs sai non venria.
     
IX
 
Lo rey tenc per mal cosselhat
 
50
De Fransa, e per piegz guizat ;
   
     Quar vey que sos fagz estanha
   
Que li valrion mais daurat ;
   
E si no val a son conhat ;
         Sens e pretz tem que·l sofranha.
     
X
55
Frances, si quon es abdurat
   
Sobre totz e li plus prezat,
   
     Paresca q’us non remanha
   
Companh que·l reys aia mandat ;
   
Que ja mais no seretz honrat
 
60
     Si non etz en la mesclanha.
     
XI
 
Lo dux de Berguonh’a mandat
   
Qu’el nos aiudar’a l’estat
   
     Ab lo secors de Campanha,
   
On venran tal cinc cen armat
 
65
Que, quant tug serem aiustat,
         Non er Peitieus no s’en planha.
     
XII
 
Reys qui per son dreg si combat
   
A mielhs dreg en sa eretat.
   
     E quar conquerec Espanha
 
70
Karles, n’a hom tos tempz parlat.
   
Qu’ab trebalh et ab larguetat
         Conquier reys pretz e·l guazanha.
     
E
 
Senh’En Rassa, aquest comtat
         Vos cresca·l reys ab Bretanha !
     
E'
75
Lo Reys Joves s’a pretz donat
         De Burcx troqu’en Alamanha.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI