Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).

Codi: 293,001 Autor: Marcabru Gènere: Vers Número: V

 

A la fontana del vergier

		[ROMANÇ]
I	1	A la fontana del vergier,
		on l’erbe’s vertz josta·l gravier,
		a l’ombra d’un fust domesgier,
		en aiziment de blancas flors
	5	e de novelh chant costumier,
		trobey sola, ses companhier,
		selha que no vol mon solatz.
II		So fon donzelh’ab son cors belh,
		filha d’un senhor de castelh;
	10	e quant ieu cugey que l’auzelh
		li fesson joy e la verdors,
		e pel dous termini novelh,
		e quez entendes mon favelh,
		tost li fon son afars camjatz.
III	15	Dels huelhs ploret josta la fon
		e del cor sospiret preon.
		«Jesus», dis elha, «reys del mon,
		per vos mi creys ma grans dolors,
		quar vostra anta mi cofon,
	20	quar li mellor de tot est mon
		vos van servir, mas a vos platz.
IV		Ab vos s’en vai lo meus amicx;
		lo belhs e·l gens e·l pros e·l ricx;
		sai m’en reman lo grans destricx
	25	lo deziriers soven e·l plors.
		Ay!, mala fos reys Lozoicx
		que fay los mans e los prezicx,
		per que·l dol m’es en cor intratz!».
V		Quant ieu l’auzi desconortar,
	30	ves lieys vengui josta·l riu clar.
		«Belha», fi·m ieu, «per trop plorar,
		afolha cara e colors;
		e no vos cal dezesperar,
		que selh que fai lo bosc fulhar
	35	vos pot donar de joy assatz».
VI		«Senher», dis elha, «ben o crey
		que Deus aya de mi mercey
		en l’autre segle per jassey,
	40	quon assatz d’autres peccadors;
		mas say mi tolh aquelha rey
		don joys mi crec; mas pauc mi tey,
		que trop s’es de mi alonhatz».
		(Text de Dejeanne)