Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).

Codi: 242,064 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Alba Número: XXV

 

Reis glorios, verais lums e clartatz

		[ALBA]
I	1	—Reis glorios, verais lums e clartatz,
		Deus poderos, senher, si a vos platz,
		al meu companh siatz fizels aiuda;
		qu’eu no lo vi, pos la nochs fo venguda,
	5	et ades sera l’alba!
II		Bel companho, si dormetz o velhatz,
		no dormatz plus, suau vos ressidatz;
		qu’en orien vei l’estela creguda
		c’amena·l jorn, qu’eu l’ai be conoguda,
	10	et ades sera l’alba!
III		Bel companho, en chantan vos apel
		no dormatz plus, qu’eu auch chantar l’auzel
		que vai queren lo jorn per lo boschatge
		et ai paor que·l gilos vos assatge
	15	et ades sera l’alba!
IV		Bel companho, issetz al fenestrel
		e regardatz las estelas del cel!
		Conoisseretz si·us sui fizels messatge;
		si non o faitz, vostres n’er lo damnatge
	20	et ades sera l’alba!
V		Bel companho, pos me parti de vos,
		eu no·m dormi ni·m moc de genolhos,
		ans preiei Deu, lo filh Santa Maria,
		que·us me rendes per leial companhia,
	25	et ades sera l’alba!
VI		Bel companho, la foras als peiros
		me preiavatz qu’eu no fos dormilhos,
		enans velhes tota noch tro al dia.
		Era no·us platz mos chans ni ma paria
	30	et ades sera l’alba!
VII		—Bel dous companh, tan sui en ric sojorn,
		qu’eu no volgra mais fos alba ni jorn,
		car la gensor que anc nasqués de maire
		tenc et abras, per qu’eu non prezi gaire
	35	lo fol gilos ni l’alba!
		(Text de Kolsen)