Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Boni, Marco. Sordello, Le poesie. Nuova edizione critica con studio introduttivo, traduzioni, note e glossario. Bologna: Palmaverde, 1954.

Codi: 437,036 Autor: Sordel Gènere: Canso Número: XII

 

Tos temps serai ves amor

I
1
           Tos temps serai ves amor
   
           fis e ferms ab cor veray,
   
           qu’amar e servir mi fay
   
           la plus bella e la melhor;
 
5
           e, si tot als no m’enansa,
   
           tant creys sos pretz ab honor
   
           qu’ieu prenc per paya l’onransa;
   
    quar gent es de sidons payatz
    totz fis amans qu’es en sidons honratz.
     
II
10
           E s’ieu anc sofri dolor
   
           per amor, ni·m det esmay,
   
           eras m’o torna en jay,
   
           per que·l fenisc ma clamor;
   
           qu’en tan bel plazer m’enansa
 
15
           ab fin joy lieys cuy azor,
   
           qu’ades viu ab alegransa
   
    quant mi pes qu’ieu serai amatz,
    si·lh pren d’amar negus temps voluntatz.
     
III
 
           Mas de lieys no·m don temor
 
20
           que de so que pus mi plai 
   
           no·m desvede, son cors guay;
   
           que, quan ve el mirador,
   
           la gran beutat que l’enansa,
   
           remembran son pretz aussor,
 
25
           tem que non denh penr’esmansa 
   
    qu’a negun tanha s’amistatz:
    tant es sos pretz ricx, e granz sa beutatz.
     
IV
 
           Deziran torn en error
   
           soven, quar tan luenh m’estay
 
30
           delhs huelhs e pres del cor, sai;
   
           pero, si tot planc e plor,
   
           quar vey pauc lieys que m’enansa
   
           al sieu plazer, m’alegor
   
           qu’ades remir per semblansa,
 
35
    on qu’estia, son cors e sa fatz: 
    mas ben m’agr’ops que·l semblans fos vertatz.
     
V
 
           Que quan remir sa color,
   
           que par flors ab neu quan chai,
   
           e·l gen cors qu’a vida·m trai
 
40
           e sa gran valen valor, 
   
           de lieys per cuy pretz s’enansa,
   
           res no·m falh ni·m fai paor,
   
           ans n’ai tan gran benanansa
   
    e tan de joy, e tan me platz,
 
45
qu’ieu poiria far jays totz los iratz.
     
VI
 
           La valen[s] dona s’enansa
   
           de Mison ab tal valor,
   
           qu’entre nos viu ses eguansa
       de fin pretz, a laus dels prezatz,
 
50
salvan s’onor de lieys cuy mi suy datz.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI