Boni, Marco. Sordello, Le poesie. Nuova edizione critica con studio introduttivo, traduzioni, note e glossario. Bologna: Palmaverde, 1954.

Codi: 437,034 Autor: Sordel Gènere: Sirventes avec réponse Número: XXV

 

Sol que m'afi ab armas tos temps del sirventes

I	1	Sol que m’afi ab armas tos temps del sirventes
		sobrarai lo perfieg q’om ten per ben apres,
		franc et humil en cocha, folh e guai e cortes
		ab donas, quan las troba tan folhas cum elh es;
	5	tan l’amon de bon cor, per qu’ieu sospir, e pes
		on tenra lo mesquis ni contra cal paes,
		pus en Barral[s] li falh, e l’aten, quan que·l pes:
		e nostra cort hueymai no pes del tornar ges.
II		Mout se fenh prims e savis; pero sos sens es tals,
	10	qu’a son tort l’a partit de si·l coms proensals,
		e l’autre coms no·l vol, quar sap qui es ni quals,
		e dizon que·lh soana lo Templ’e l’Espitals,
		quar entr’elhs no cap hom volpils ni deslials:
		be·m meravelh quo·l pot retener en Barrals,
	15	qu’ad ops de bo senhor non es en re cabals;
		que·l cors a gran e lonc, e·l cor petit e fals.
III		Aras veirem parer lo volpilh fenhedor,
		mescrezen enves Dieu e fals ves son senhor;
		hueymais, pus ven la patz e·l gai[s] temps de pascor,
	20	si deuria mostrar ab garlanda de flor;
		mas tan co fon la guerra, tan li fai gran paor,
		non lo viron ab armas siey enemic maior;
		e domna qu’ad aital cavayer do s’amor,
		atretan val de pretz cum elh fai de valor.
IV	25	Ara·l veyrem parer, penhen et afachan,
		anar d’artelh a pe e puiar estruban,
		e, son gran cors malvatz cenhen e remiran,
		portar camiz’ab aur que·l molher cos tot l’an,
		don reman sofrachoza, si qu’en ploron l’enfan.
	30	Ar l’ai tocat al viu, car sap qu’ieu dic, cantan,
		ver de sos caitiviers, que vergonha non blan,
		tant es desvergonhatz lo fals repres d’enjan.
V		Semblan sai qu’el fara, cum que·l fassa marrir,
		que ren non presara lo mal que m’auzis dir:
	35	non fara elh, so cre, segon lo mieu albir;
		e quar es d’aital pens qu’e ren non tem falhir,
		ni Jhesu Crist descreire, ni sagrament mentir,
		ni donas dechazer, ni en luy envelir,
		.         .         .         .         .         .         [-ir]
	40	Ar vos ai dig cum renha ni de que·s sap formir.