Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Bibliografia
* Testimonis
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Appel, Carl. Der Trobador Cadenet. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1920.

Codi: 106,022 Autor: Cadenet Gènere: Canso Número: XIV

 

S'ieu pogues una voluntat

I
1
     S’ieu pogues ma voluntat
   
     forsar de segre mon sen,
   
     greu m’agra Amors tornat
   
     a faire son mandamen. —
 
5
     non ! per so c’om ses amor
   
     non ama ges tant valor
   
     cum fai fis enamoratz,
   
     car greu er, si non amatz,
   
     que ja cuidetz pro ben faire ;
 
10
     et hom que non es amaire,
   
non tem faillir ni·n cuid’esser tengutz
    de tant cum fai entendeires e drutz.
     
II
 
     Pero si tot m’es honrat
   
     de servir Amor, e gen.
 
15
     si torn i ab cor forssat ;
   
     e non ges per espaven
   
     contra negun faich d’amor,
   
     mas totz temps es de seignor
   
     don no ven acors ni gratz,
 
20
     c’ades lo serv hom forsatz ;
   
     e·l seigner c’ades vol traire
   
     dels sieus e·ls poigna en desfaire,
   
non deu esser amatz ni fort volgutz,
    mal sol aitan cum leiautatz adutz.
     
III
25
     Una res m’a aleujat
   
     alqes de mon pessamen :
   
     que anc en desleiautat
   
     non reingnet hom longamen
   
     ni·n pojet en gran honor,
 
30
     no·il fenis a desonor.
   
     et ai vist que leiautatz
   
     a cregutz moutz et honratz
   
     mainz homes de bas afaire,
   
     per q’es fols qui tem mal traire
 
35
per si honrar, c’astres es leu vengutz,
    puois deu venir, que ja non er perdutz.
     
IV
 
     Vers es c’a mi a tardat
   
     mos astres, que trop ven len ;
   
     mas greu, tro q’es car comprat,
 
40
     poj’om en gran honramen,
   
     que tot so c’om ten meillor,
   
     es a conqerre pejor,
   
     e so que pauc val, viatz ;
   
     mas pois n’es hom plus honratz,
 
45
     si ben o pot a cap traire,
   
     que de so que non val gaire ;
   
e qan s’ave c’om non o trai a lutz,
    al meinz n’a pretz qui ben s’es captengutz.
     
V
 
     Dompna, al meinz ai anat
 
50
     tant vas penre gauzimen
   
     que no·m pot esser vedat
   
     q’ieu no·n aja·l cor gauzen.
   
     quan pens creisser vostr’onor
   
     e qan vei chastel ni tor
 
55
     ni ren de lai on reignatz,
   
     sui de joi rics e sazatz.
   
     e sabetz que m’es vejaire,
   
     qan veing vas vostre repaire ?
   
totas sazos tro q’a vos sui vengutz,
 
60
cuig m’apropche lo luocs don sui mogutz.
     
VI
 
     Totz hom, pois es lausengaire,
   
     volria, fos emperaire,
   
car si non fos de lausengiers us brutz,
    tals parlera de mi, c’ar n’estai mutz.
     
VII
65
     Taut sap de ben dir’e faire
   
     la regina de bon aire,
   
Elionors, per q’es sos pretz cregutz
    e qi·n ditz ben, vas totas partz crezutz.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI