Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Ernst, Willy. Die Lieder des provenzalischen Trobadors Guiraut von Calanso. "Romanische Forschungen", 44, 2 (1930), pp. 255-406.

Codi: 243,007 Autor: Guiraut de Calanson Gènere: Canso Número: II

 

En mon non pot aver

I
1
     El mon non pot aver
 
 
     Nulh autre amador,
 
 
     Que·ls grans plazers d’amor
 
 
     Aia totz gazanhatz,
 
5
     Qu’ieu de mon ferm voler
 
 
     Mielhs no·m tenha pagatz
 
 
     Quez el ab totz sos dos ;
 
 
     Qu’er viu rics e joios,
 
 
     Dompna belh’ e plazens ;
 
10
     Tan vos am leialmens
 
 
     Ferms, de dopte partitz,
 
 
     Cum perilhatz gueritz
 
 
          A mala mar,
 
 
Quant a bon port lo mena belhs auratges.
 
 
 
II
15
     E quar no pot valer
 
 
     Pretz ni laus part onor,
 
 
     En loc de prejador
 
 
     Mi sui a vos donatz ;
 
 
     E en loc del jazer
 
20
     Prenc l’amor e·l solatz,
 
 
     Quar mout belhs guizardos,
 
 
     Dona, m’eschai de vos,
 
 
     Sol qu’ieu sia jauzens,
 
 
     Quar uns belhs onramens
 
25
     Val mais qu’un dos petitz ;
 
 
     E totz oms pros grazitz,
 
 
          Ses trop prejar,
 
 
Fa mans belhs dos, quan es sos agradatges.
 
 
 
III
 
     E·l vostre belh plazer
 
30
     Son de tan gran doussor
 
 
     Qu’ab rics faitz de valor
 
 
     Vos faitz als pros prezatz
 
 
     Onrar e car tener ;
 
 
     E·l pretz e la beutatz
 
35
     Don man son envejos,
 
 
     E dels onratz respos
 
 
     Que faitz a totas gens,
 
 
     E·l solatz avinens,
 
 
     Adoncs rics e jauzitz,
 
40
     Que vos fan a totz guitz
 
 
          Als pros prezar,
 
 
Per que·us es datz de totz laus senhoratges.
 
 
 
IV
 
     Doncs si en bon esper
 
 
     Estan li servidor,
 
45
     Que servon bon senhor,
 
 
     Non dei esser blasmatz
 
 
     S’ab vos vuelh remaner,
 
 
     On totz bes son pauzatz ;
 
 
     E non sia·n gelos
 
50
     Maldizens enujos,
 
 
     Ni·s cug que·m pas las dens
 
 
     Uns motz descovinens
 
 
     Mas bos chans luenh auzitz ;
 
 
     Que pretz e jois, los guitz,
 
55
          Se fan lauzar
 
 
Per los melhors, lai on es fis paratges.
 
 
 
V
 
     Doncs val mais, s’ieu dic ver
 
 
     De vostra gran valor,
 
 
     No fai mentir d’alhor
 
60
     Cum mal gazardonatz
 
 
     Qu’en re non pot caber ;
 
 
     E de bella vertatz
 
 
     Non dei esser duptos ;
 
 
     Qu’aissi cum lo leos,
 
65
     Uelhs ubertz, es dormens,
 
 
     Dompna, tot eissamens
 
 
     Vos ve mos esperitz
 
 
     Vellan e adurmitz ;
 
 
          Al rissidar
 
70
Trassalh vas vos cum el solelh ombratges.
 
 
 
VI
 
     Belhs Diamans grazitz,
 
 
     Thezaurs e gaugz complitz,
 
 
          En vos amar
 
 
E obezir es trastotz mos coratges.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI