Ernst, Willy. Die Lieder des provenzalischen Trobadors Guiraut von Calanso. "Romanische Forschungen", 44, 2 (1930), pp. 255-406.

Codi: 243,011 Autor: Guiraut de Calanson Gènere: Canso Número: III

 

Una doussa res benestan

I	1	Una doussa res benestan,
		Belha e prezan,
		Gaia e complida de totz bes,
		Miralhs e flors
	5	De dompnas e jois d’amadors
		Mi saup panar
		Tot mon cor ab sos belhs plazers,
		Quar sembla vers
		Tot so que dis, senes gabar ;
	10	Et ieu pres mais un belh mot ab ver dir
		Que mil plazers lai on om vol mentir.
II		Si tot al cor m’es trop pezan
		Pel belh
		Amoros ab que m’a conques,
	15	E ma folors
		No sai si s’er mals o doussors,
		Ni sai que far,
		Pus que tan grans es sos poders
		Que·l sieus vezers
	20	Fa·ls amoros oltracujar
		Ab sos plazers, don m’a dat tal cossir,
		Quar tot lo mon pot de plazer complir.
III		E pus qu’es de valor tan gran,
		No·m sia dan
	25	Si del grieu mal li quier merces
		Que·m don’ Amors
		Per lieis que passa las gensors
		Ab gen parlar
		Et ab lauzor et ab valers,
	30	Quar lunhs avers
		No m’aonda·l sieu pretz lauzar ;
		E de senhor conquier om son albir
		Qui·l sap amar e lauzar e grazir.
IV		. . . . . . . . . . . .
V		Si·l plai, senes trestot enjan,
(IV)	35	Vuelh que s’en an
		Al bon rei dels Aragones,
		Quar sa valors
		Es tals que·ls sieus bos aips melhors
		Pot om comtar
	40	Cum las estelas, quant es sers,
		E son aders
		Per lui ben servir mout joglar,
		Que res als sieus noi sabon avenir
		Mas quan dizon : „Pros reis es, ses falhir.”
VI	45	A Na Maria de Ventadorn vai dir,
(V)		Chansoneta, qu’ieu sui al sieu servir !