Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions

 

Ernst, Willy. Die Lieder des provenzalischen Trobadors Guiraut von Calanso. "Romanische Forschungen", 44, 2 (1930), pp. 255-406.

Codi: 243,001 Autor: Guiraut de Calanson Gènere: Descort Número: VIII

 

Ab la verdura

I 1
            Ab la verdura
   
          Del temps qui meillura
   
          Per bon’ aventura
   
          Mi pren ades cura
  5
          De joi e d’amor ;
   
            Car qui·s rancura
   
          Ni trop mal s’aura,
   
          Totz temps li pejura ;
   
          Doncs s’ieu ai ardura
  10
          Cobri ma dolor
   
E mostr’ el gaug e rescondi lo plor.
   
             . . . . . . .
   
          Que·l fassa centura
   
          Sotz sa vestedura
  15
          De mos bratz, mas dura
   
          M’es del joi meillor,
   
            Don ai frachura.
   
          Mas pos m’asegura
   
          . . . . . . .
  20
          Mos cors que s’atura
   
          Que no·m vir aillor ;
    Car trop es grieu qui perlonga labor
     
II  
               Preisan
                   Ploran,
  25
          Qu’ans a perduda sa vida
   
               Cercan
   
               Mudan
   
          C’autra no·ll es escarida.
                   Mas dan
  30
               Noi blan
   
          Car si tot no m’es aizida,
   
               Pensan
   
               N’ai tan
              C’autra no m’es encobida.
     
III 35
            E so que·n ai
   
            Ten mon cor gai,
   
            Per so car sai
   
      Qu’el mon non a plus chausida ;
   
            E doncs, s’il plai,
  40
            Tolla·m d’esmai
   
            Ab joi verai
          E senes tota gandida.
     
IV  
               Quar s’eu·m fi
   
         En sa bella semblansa
  45
               Membres li
   
         Sol de la benenansa ;
   
               Si m’auci
   
         Sera desmesuransa ;
   
               Qu’en aissi
  50          Ai en leis m’esperansa
     
V  
            Con pelegri
   
            Outramari
   
   Crezon en l’om de perdonansa ;
   
            Donc se·ls esdi
  55
            Anc mala vi
       „Mon Sen” ni sa gaia semblansa ?
     
VI  
            Mas non crei mia
   
         De ma dous’ amia
   
         Que tan mala sia
  60
         Que·m laisses morir,
   
C’ab bon seignor se deu om enriquir.
   
            E s’ieu n’avia
   
         So que plus volria,
   
         Ja mais non auria
  65
         De mort nuill consir,
   
   Ni pueis nuill mal no·m poiria avenir ;
   
            E si·m crezia,
   
         Ja mais no·m calria
   
         Faire romaria
  70
         Per m’arma guerir,
       Sol que m’aizis so qu’eu plus en desir.
     
VII  
            Mas de·l vezer
   
            Non ai poder
   
               Soven
  75
      Que mon corage·l dia ;
   
            E qui de ser
   
            Part son voler
   
               Fugen,
   
      Greu cobra pueis el dia ;
  80
            Doncs s’ieu·n esper
   
            Loc de lezer
   
               Sufren,
   
      Ma dousa car’ amia,
   
            Ja pueis doler
  85
            Per noncaler
   
               No·m ren,
       Ni·m fezes, si·us plazia ;
     
VIII  
      Car sitot non ai lo dever,
   
         Con de vos prezatz sia,
  90
      Fin’ amor m’ajud’ a valer :
             Per totz jorns me castia
     
IX  
            Que no·m vire
   
            Ni·m n’aïre,
   
         Car bos sufrire
  95
         Es leu gauzire
   
            Ab le rire
   
               Prenden,
   
            S’ieu consire.
   
            Mais n’attire,
  100
         Mi dons, martire
   
         Ab greu dezire,
   
            Can remire
                   Vezen
     
X  
   Vostre cors, que deu·s conquerer.
  105
      Car Amors m’o afia,
   
   Dompn’, ab merce voil remaner
   
     En vostra seignoria :
   
   C’unz de comensar ses aver
         En vos creis chascun dia.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI