Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Ernst, Willy. Die Lieder des provenzalischen Trobadors Guiraut von Calanso. "Romanische Forschungen", 44, 2 (1930), pp. 255-406.

Codi: 243,004 Autor: Guiraut de Calanson Gènere: Canso Número: IX

 

Ara s'es ma razos vouta

 

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

  

I 1
Ara s’es ma razos vouta
   
E mos cors camjatz e voutz
   
Vas leis c’a son tort m’a touta
   
S’amor, per qu’ieu li soi toutz,
  5
Don sia de part mi souta,
   
Qu’ ie·m tenc de part leis per soutz,
   
E prenga·n, si·s vol, destouta,
    Qu’ieu soi per tostems destoutz
     
II  
De leis e de son servir,
  10 Quar tan l’ai sobreservida.
     
III  
De la soa aspra companha
   
E en tal luec m’acompanh
   
On truep privada estranha
   
Dona ses fals cor estranh,
  15
Que per sa merce s’afranha
   
Ves mi, s’ieu per leis m’afranh
   
Tan que sieus lieges remanha,
    Pos mieus enaisi remanh.
     
IV  
Sieus soi ses part remazutz,
  20
Que no·m es ges remazuda
   
De leis cui soi cor avutz
   
Plus fis qu’ill no s’es avuda,
   
. . . . . . . . . . .
   
Per so·s n’es m’amor rompuda,
  25
E pos lo tortz es mogutz
    De leis e ill colpa moguda.
     
V  
Eu soi sel, sol gen m’aprenda,
   
Que fort pauc de dan m’en pren ;
   
E si no·m quer ni s’esmenda,
  30
Lai, on li plassa, s’esmen !
   
Enaisi s’es la fazenda
   
Camjada parlan fazen
   
C’ami platz que ves tal tenda,
    S’il coven, que·m ditz m’aten ;
     
VI 35
Qu’es totz aitals com ieu vueill,
   
E s’ill platz c’amar me vueilla,
   
Que un ser lai mi despueill
   
On sos gens cors si despueilla,
   
Fols serai, si del trefueill
  40 Vau queren la carta fueilla.
     
VII  
S’atendre·m vol sol la bela
   
Que·m promes, quan li fon bel,
   
El vergier jos la novela
   
Flor ongan el tems novel,
  45
E del mieu plag be·s capdela,
   
Pos a lieis vauc per capdel,
   
No sai dona ni piucela
    Qu’engal d’un tozet piucel
     
VIII  
No·m pogues latz si colgar,
  50
Si sera sola colgada :
   
Tan m’en fan l’ueill azautar.
   
A ! qui es tan azautada !
   
Doncs ja non o deu tarzar,
   
Quar amors, qu’es trop tarzada,
  55
Non pot leu fina durar,
    Pos om l’ac trop endurada.
     
IX  
Dona,·l meils que·us sai pregar
   
Vos prec : que siatz pregada
   
De mi, qu’el mieu meillurar
  60 Seres, si·us platz, meillurada.
     
X  
Papagei, de vos amar
   
Me lai, car sai qu’es amada
   
De tal que·us a fag camjar
    Cor, per qu’ieu vos ai camjada.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI