De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Código: 319,006 Autor: Paulet de Marseilla Género: Pastorella Número: CLIX

L’autrier m’anav’ab cor pensiu 

I	1	L’autrier m’anav’ab cor pensiu
		Per una ribeira en jos;
		Trobei pastora ab agradiu
		Cors plazen, ab plazens faisos,
	5	Que gardava anhels pres d’un riu
		Soleta, jost un bois folhos.
		Saludei la ’n mantenen:
		«Pastoreta, Dieus vos sal,
		Pus qu’ieu lo vostre cors gen
	10	Am per fin amor coral!»
		Elam respos humilmen:
		«Senher, Dieus vos gart de mal!»
		Et apres respos breumen:
		«De vostr’amor non mi cal!»
II	15	«Tosa, e d’ivern e d’estiu
		Non vi tant belha com es vos
		Ni tan azauta; per qu’eus pliu
		Que d’autra non sui envejos;
		Per qu’ira volhatz que s’esquiu
	20	De mi, e sial cors joios.
		Et ajatz en chauzimen,
		Dousa res plazen, c’aital
		M’auretz trastot mon viven
		Com sol fin amic leial».
	25	Elam dis: «Que ges talen
		Non ai d’amor, donc queus val
		Quar m’anatz tan enqueren?
		Nous mou de sen natural.
III		«Mas, sius platz, senher, digatz me:
	30	Del Comte que Proensa te
		Per que los Proensals ausi
		Nils destrui, qu’ilh nolh forfan re?
		Ni per que vol ni cuj’aisi
		Dezeretar lo rei Marfre?
	35	Qu’ieu non cre qu’el l’agues tort
		Ni de lui terra tengues,
		Ni cug que fos a la mort
		Del pros Comte de Artes,
		Ni ges del sagramen fort
	40	Nolh mier mal qu’en Ainaut fes,
		Qu’el morria; c’om mas ort
		No i te ni rendas ni ses».
IV		«Toza, per l’erguelh c’a ab si
		Lo Coms d’Anjou es ses merce
	45	Als Proensals; elh clerc son li
		Cotz e fozil; per que leu cre
		Dezeretar lo Rei, que fi
		Pres e valor fina soste.
		Pero d’aitan me conort:
	50	Que anc d’erguelh be non pres
		Az ome; per c’a mal port
		Venran lai, som par, Franses,
		Sol c’ab los sieus ben s’acort
		Lo valens ricx Reis Marfres;
	55	Pueis er el elh sieu estort,
		Quelh clerc nos seran sotzmes».
V		«Senher, aram digatz chantan
		Del gentil Enfan d’Arago
		Sius par que ja nulh temps deman
	60	So que de son linhatge fo,
		Pos que ric, jove, fort e gran
		Lo troba hom, e bel e bo.
		Qu’ieu volria que ades
		Demostres son valen cor
	65	Als cobezes fals . . .
		Orgollos, ab cui pretz mor
		E caba . . . . . . . . . . . . . . .
		Tro quels agues mes en lor
		. . . . . . . . . . . . . . . . els gites
	70	De nostre lenguatge for».
VI		«Toza, beus puesc dir de l’Efan,
		Dieus salut e vidalh do,
		Que ja per el patz no auran
		Li sieu enemic, ni perdo;
	75	El Proensal restauraran
		Per el lur barnatge, quar so
		Envejos de lui, e pres
		Lo tenon ades del cor;
		E, quar te fin pretz en pes
	80	E valor en son dreg for,
		Volgra que Dieus li dones
		Del Papa tot lo trezor;
		Quar ieu me non cre qu’estes
		Melhs la riqueza d’Ector».
VII	85	«Senher, ieu volgra de N’Audoart
		E del nobl’Enfan ferm amor,
		Pos cascuns ha bel cors galhart
		E que ama pretz e valor;
		Quar, s’abdui eron d’una part,
	90	Conquirian, defenden, lo lor;
		Poirion viure grazit
		Per maintas gens, e lauzat;
		Pos abdui si son issit
		D’un linhatge, per vertat,
	95	Ja l’uns l’autre non oblit;
		Que mais en seran onrat,
		E pels amicx obezit
		E pels enemicx doptat».
VIII		«Toza, ’l Reis d’Arago hi gart,
	100	Silh platz, son pretz e sa honor;
		Et ieu prec li que non ho tart,
		Si tot s’a de bon pretz la flor,
		Quar ja pueis non auran regart
		De rei ni neis d’emperador.
	105	E, pos larc et eissernit
		Son abdui, e bon armat,
		Nos tanh que vivon aunit,
		Per ver, ni dezeretat;
		Ans sion per els bastit
	110	Tost tal joc, e entaulat,
		Don sion elm escroisit
		E maint alberc desmalhat!»
IX		«A l’Enfan de pretz complit,
		Senher, Peire, e amparat
	115	Sion per el li faidit
		De Proensa et onrat».
X		«Tosa, be m’avetz guerit,
		Quar l’Enfan avetz lauzat,
		Quar non sai tan ben aibit
	120	A cui valors tan agrat».
XI		«Senher, per l’Enfan grazit
		Peire, de pretz acesmat
		Seran enquar enrequit
		Maint paubre deseretat».
XII	125	«. . . . . . . . . . . . . . . . arrit
		Mas pel nobl’ e . . . . . . . .
		. . . . . . . . . . . . . . . sbaudit
		Quar fin . . . . . . . . . . . . .».