Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Notice Bibliographique
* Vocabulaire
* Rimaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Dumitrescu, Maria. Poésies du troubadour Aimeric de Belenoi. Paris: Société des Anciens Textes Français, 1935.

Code: 009,018 Auteur: Aimeric de Belenoi Genre: Canso Numero: IX

Puois lo gais temps de pascor

I
1
Puois lo gais temps de pascor
   
          Renovell'e ve
   
Vestitz de fuoill'e de flor,
   
          Chantarai desse ;
 
5
C'atressi s'es mos pensatz
   
De fin joi renovellatz,
   
Car mos sobranssiers volers,
   
A cui non platz vils plazers,
   
A trobat a son talen
 
10
Dompna de cor e de sen,
   
Orgolliosa et humil,
    De captenenssa gentil.
     
II
 
Amar mi fai ad honor
   
          Mos rics cors ancse,
 
15
Ses blasme, e ses follor
   
          D'autrui e de me.
   
C'anc no m'abelli beutatz
   
Ni paratges, ni rictatz,
   
Si no·i fos sens e sabers
 
20
Que fant far e dir plazers,
   
E gardar de faillimen
   
Dompn' e cel q'en lieis s'enten ;
   
Et ai cor tant seignoril,
    C'az autr'amor no m'apil.
     
III
25
Mas qui vol d'entendedor
   
          Proar s'ama be,
   
Gart son sen e sa ricor,
   
          Ni cum si capte :
   
Que, s'es ben enamoratz,
 
30
Li faich e·il dich e·il solatz
   
Serant plus ric que·l devers ;
   
C'amors non es mas plazers,
   
E tuich beill chaptenemen
   
Movon d'amar leialmen ;
 
35
Mas ieu no·n trob entre mil
    Un qui en sos faitz non gil.
     
IV
 
Qui vol aprendre d'amor
   
          Amar li cove,
   
Que ja per enseignador
 
40
          No·n aprendra re :
   
Que fin' amors — so sapchatz —
   
Non es als, mas voluntatz
   
C'adutz inz e·l cor vezers,
   
On la reten Bels-Plazers,
 
45
E viu de doutz pessamen ;
   
Per c'usqecs am' et enten
   
En aut luoc, o en sotil,
    Ves qez a ric cor o vil.
     
V
 
Mas tant a fina valor
 
50
          Cella qe·m mante,
   
Que non cre lausengador
   
          Ni fals dich, so cre ;
   
Que·l sieus gens cors rics, prezatz,
   
Complitz de totas beutatz,
 
55
Conois messonjas e vers,
   
Per que non tem far plazers :
   
C’ab sen soana e pren
   
E jutja tan leialmen
   
Que palaitz ten per cortil,
 
60
S'om no·i fai faich agradil.
     
VI
 
Ni eu non vau plus queren
   
Terra ni baron ni gen :
   
Tuich autre faich mi son vil,
    Tant mi son li siei gentil.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI