Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Notice Bibliographique
* Vocabulaire
* Rimaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Images

Dumitrescu, Maria. Poésies du troubadour Aimeric de Belenoi. Paris: Société des Anciens Textes Français, 1935.

Code: 009,011 Auteur: Aimeric de Belenoi Genre: Canso Numero: XVIII

Ja no creirai q'afanz ni cossirers

I
1
Ja non creirai q'afanz ni cossirers,
   
Ni greus sospirs, ni plagners, ni plorars
   
Ni granz trabails, ni fortz maltraitz sobriers,
   
Ni loncs dezirs, pauc durmirs ni veillars
 
5
Aion poder de nul home aucir,
   
Ni per amor puesca nuls hom murir :
   
Car ieu non muer, et mos mals es tant greus,
    Per qu'eu non crei q'anc en muris N'Andreus.
     
II
 
Qu'anc nuls amanz ni nuls penedenciers
 
10
Non trais lo mal, ni la dolor, ni l'ars
   
Qu'eu ai suffert plus de cinc anz entiers
   
Per leis, a cui amors ni mercejars
   
No·m val, sivals d'aitan, qe no m'azir
   
Lo seus genz cors, quar eu m'aus enardir
 
15
De leis amar, e voil mais esser seus,
    Que senes leis lo monz sia totz meus.
     
III
 
Qar tan m'es dols de leis lo desirers
   
Plus qe d'autra lo jazers ni·l baisars,
   
Qu'eu m'estauc sai, sos paubres soudadiers,
 
20
E·n lais ma terr' e mainz de ries afars ;
   
Qar senes leis non puesc rics devenir,
   
Mas, si·l plagues, ela·m pogr' enreqir :
   
Qalq e ric joi de s' amor mi don Dieus —
    Lo reis Filips tenria pois mos feus !
     
IV
25
Tant es sos prez verais e drechurers,
   
E·l seus gais cors honratz e fins e cars,
   
Qi·n parlava semblari' ufaniers :
   
Q'aissi con coil totas aigas la mars,
   
Sap totz bos prez retener e chauzir ;
 
30
Et en tos temps hom non poiria dir
   
La gran beutat, ni escriur'en uns breus,
    De·l seu cors clar plus qe roza ni neus.
     
V
 
Dona·l vostr'om liges endomengiers
   
E·l vostre sers humils en totz honrars
 
35
E·l vostr'amics lials e vertadiers,
   
Qu'en ben amar no·il her ja trobatz pars,
   
Vos qier, per Dieu, destregz ab gran desir,
   
Qe no·l fazatz plus desiran languir ;
   
Quar meiller es honrada mortz e breus,
 
40
Qe lones dezirs en trebails fortz e grieus.
     
VI
 
Domna, per Dieu, non crezatz lauzengiers,
   
Ni·m tenga dan ab vos lo devinars ;
   
Qu'eu no sui ges d'aqels amanz leugiers
   
Qi·s van gaban, a cui noz trop parlars ;
 
45
Anz voil mon cor tant celar e cubrir,
   
Que, s'ieu tot muer, car no·us vei ni remir,
   
Pe·ls fals desfaitz pejors qe Canineus
    M'estrag de vos, e muou ves autres treus.
     
VII
 
Bona domna, per vos plaing e sospir ;
 
50
E quan de vos mi coven a partir,
   
Non pres un ou tot lo contat d'Angeus,
    Anz voil anar per vostr' amor romeus.
     
VIII
 
Francs reis gentils d'Aragon, gran dezir
   
Hai qe·us veia gent las armas bailir ;
 
55
Qar Crestians, Sarrazis ne Juzeus
   
Tan rics afars no·n sap far, bons e leus.
     
IX
 
La contessa de Sobiraz sab dir
   
E far plaszer, per q' hom no·s deu soffrir
   
De sa lausor : tan l'ha onrada Dieus,
 
60
Qe toz prez val, mais de midonz, lo sieus.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI