Bertoni, Giulio. I trovatori d'Italia. Modena: Editore Cav. Umberto Orlandini, 1915. Code: 107,001 Auteur: Calega Panzan Genre: Sirventes Numero: LXVI Ar es sazos c'om si deu alegrar I 1 Ar es sazos c'om si deu alegrar E fals clergue plagner lur caïmen E lur orgueill, q'a durat loniamen, E lur enian e lur fals predicar. 5 Ai, desleial! Toscan'e Lombardia Fais peceiar e no·us dol de Suria: Treg'aves lai ab Turcs et ab Persanz Per aucir sai Frances et Alemanz. II Qui sap mentir o falsamen parlar 10 O sap d'enian o de galiamen Aqel es faitz legatz tot mantenen; E s'ieu dic ver, als Cremones ben par; Mas lur trafecs et lur granz tricharia An fag lur cors, segon la profecia, 15 Qe Dieus non vol plus sufrir lur enianz E dels Frances vol baissar lor bobanz. III Qui vol aucir o qi viu de raubar E tost e lieu pot aver salvamen, Sol veng'aucir de Crestians un cen; 20 E qi·s volgues d'aucir mil esforzar Em paradis en l'auzor luec seria. Ai, clergue fals! Laissat aves la via E·ls mandamenz qe Dieus fes pur[s] e sanz, E Moyzes cant escrius los comanz. IV 25 Si Sainz Bernartz fos en vid,' alegrar Si pogra tost [e] complir son talen E la gleiza el primier estamen De paupertat vezer, e refuzar Las vanitatz, si con el temps fazia 30 De Saint Peire, qi los contragz gueria, E pescava armas e non bezanz E soanet delieg e pres afanz. V Al rei Carle degra tostemps membrar Con el fon prez ab son frair'eisamen 35 Per Serrazis, e trobet chauzimen Assas meillor qe non pogro trobar A Saint Eler, qi forfait non avia, Li Cristian, alias! q'en un sol dia Pezeieron Frances petitz e granz, 40 Ni la maire salvet [neis] sos enfanz. VI Son compaire a laissat periurar L'arcivesqe d'un auzor sagramen, E·l senescalc qui iuret falsamen L'arma del rei per los comtes salvar, 45 Qi son desfait a tort et a feunia. Ai! con es fols qi·s met en sa bailia! Per q'eu prec Dieu q'aital rei dezenanz Qe non tenc fez pos ac passatz VII anz. VII Si Don Enrics volgues lo sieu cobrar 50 Del rei Carle, prestes li·l remanen, E pois fora pagatz de bel nien, Qe·l comte fei de Flandres aquitar, Qant ac vencut, d'ufan'e de bauzia, Qe d'autr'aver sai qe non pagaria; 55 Q'escars fo coms e reis cobes dos tanz, E non preza tot lo mon sol dos ganz. VIII Grecs ni Latis no pot ab lui trobar Trega ni paz, mas li can descrezen De Nucheira l'agron a lur talen, 60 E podon be Bafumet aut cridar, Qar ies [de] Dieu ni de Sancta Maria No i a mostier, que non o suffriria L'apostolis, q'a mes en gran balanz La fe de Dieu, don sui meravillianz. IX 65 L'aut rei Conrat qi ven per castiar Los fals pastors e liurar a turmen Q'an laissat Deu per aur e per argen E qi del tort fan dreit, qi·ls vol pagar, Mantengua Dieus, e lur gran simonia 70 Confond'en brieu, si q'en la segnioria Torne del rei los desleials trafanz, E qe vencut fassan totz sos comanz. X Si Don Enrics fo traitz per clercia Ni per Frances chiflatz, ben si deuria 75 Veniar d'amdos e non esser duptanz De baissar els e lur faitz mal estanz. XI Lo rei Conrat e sa gran baronia E Gibelis e Veron'e Pavia Mantengua Dieus, e Frances e Normanz Met'al desotz e clergues malananz.
Bertoni, Giulio. I trovatori d'Italia. Modena: Editore Cav. Umberto Orlandini, 1915.
Code: 107,001 Auteur: Calega Panzan Genre: Sirventes Numero: LXVI
Ar es sazos c'om si deu alegrar
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal