Bertoni, Giulio. I trovatori d'Italia. Modena: Editore Cav. Umberto Orlandini, 1915.

Code: 107,001 Auteur: Calega Panzan Genre: Sirventes Numero: LXVI

Ar es sazos c'om si deu alegrar

I	1	Ar es sazos c'om si deu alegrar
		E fals clergue plagner lur caïmen
		E lur orgueill, q'a durat loniamen,
		E lur enian e lur fals predicar.
	5	Ai, desleial! Toscan'e Lombardia
		Fais peceiar e no·us dol de Suria:
		Treg'aves lai ab Turcs et ab Persanz
		Per aucir sai Frances et Alemanz.
II		Qui sap mentir o falsamen parlar
	10	O sap d'enian o de galiamen
		Aqel es faitz legatz tot mantenen;
		E s'ieu dic ver, als Cremones ben par;
		Mas lur trafecs et lur granz tricharia
		An fag lur cors, segon la profecia,
	15	Qe Dieus non vol plus sufrir lur enianz
		E dels Frances vol baissar lor bobanz.
III		Qui vol aucir o qi viu de raubar
		E tost e lieu pot aver salvamen,
		Sol veng'aucir de Crestians un cen;
	20	E qi·s volgues d'aucir mil esforzar
		Em paradis en l'auzor luec seria.
		Ai, clergue fals! Laissat aves la via
		E·ls mandamenz qe Dieus fes pur[s] e sanz,
		E Moyzes cant escrius los comanz.
IV	25	Si Sainz Bernartz fos en vid,' alegrar
		Si pogra tost [e] complir son talen
		E la gleiza el primier estamen
		De paupertat vezer, e refuzar
		Las vanitatz, si con el temps fazia
	30	De Saint Peire, qi los contragz gueria,
		E pescava armas e non bezanz
		E soanet delieg e pres afanz.
V		Al rei Carle degra tostemps membrar
		Con el fon prez ab son frair'eisamen
	35	Per Serrazis, e trobet chauzimen
		Assas meillor qe non pogro trobar
		A Saint Eler, qi forfait non avia,
		Li Cristian, alias! q'en un sol dia
		Pezeieron Frances petitz e granz,
	40	Ni la maire salvet [neis] sos enfanz.
VI		Son compaire a laissat periurar
		L'arcivesqe d'un auzor sagramen,
		E·l senescalc qui iuret falsamen
		L'arma del rei per los comtes salvar,
	45	Qi son desfait a tort et a feunia.
		Ai! con es fols qi·s met en sa bailia!
		Per q'eu prec Dieu q'aital rei dezenanz
		Qe non tenc fez pos ac passatz VII anz.
VII		Si Don Enrics volgues lo sieu cobrar
	50	Del rei Carle, prestes li·l remanen,
		E pois fora pagatz de bel nien,
		Qe·l comte fei de Flandres aquitar,
		Qant ac vencut, d'ufan'e de bauzia,
		Qe d'autr'aver sai qe non pagaria;
	55	Q'escars fo coms e reis cobes dos tanz,
		E non preza tot lo mon sol dos ganz.
VIII		Grecs ni Latis no pot ab lui trobar
		Trega ni paz, mas li can descrezen
		De Nucheira l'agron a lur talen,
	60	E podon be Bafumet aut cridar,
		Qar ies [de] Dieu ni de Sancta Maria
		No i a mostier, que non o suffriria
		L'apostolis, q'a mes en gran balanz
		La fe de Dieu, don sui meravillianz.
IX	65	L'aut rei Conrat qi ven per castiar
		Los fals pastors e liurar a turmen
		Q'an laissat Deu per aur e per argen
		E qi del tort fan dreit, qi·ls vol pagar,
		Mantengua Dieus, e lur gran simonia
	70	Confond'en brieu, si q'en la segnioria
		Torne del rei los desleials trafanz,
		E qe vencut fassan totz sos comanz.
X		Si Don Enrics fo traitz per clercia
		Ni per Frances chiflatz, ben si deuria
	75	Veniar d'amdos e non esser duptanz
		De baissar els e lur faitz mal estanz.
XI		Lo rei Conrat e sa gran baronia
		E Gibelis e Veron'e Pavia
		Mantengua Dieus, e Frances e Normanz
		Met'al desotz e clergues malananz.