Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Bertoni, Giulio. I trovatori d'Italia. Modena: Editore Cav. Umberto Orlandini, 1915.

Code: 074,010 Auteur: Bertolome Zorzi Genre: Sirventes (de réponse) Numero: LXVII

Mout fort me sui d'un chant meravillatz

I
1
Mout fort me sui d'un chant meravillatz
   
Per lui qu'o fetz, si tot es dregz que·m plaia,
   
Quar cel qui es valenz ni enseingnatz
   
Deu ben pensar e gardar que retraia,
 
5
Quar nienz es qu'om razonar pogues
   
Lo tort per dreg, qu'els pros no·s conogues,
   
E pod a leu perdre, mon escien,
    Son pretz aicel qui tort a dreg defen.
     
II
 
Doncs si ben fos premiers aconseillatz,
 
10
Pois d'escondir Genoes tant s'asaia,
   
Non crei qu'el chant agues mainz motz pausatz
   
Qui membrar fan lor sobremortal plaia;
   
Qu'el autreia c'abatutz e mespres
   
Totz lor afars pels Venecians es
 
15
E l’uchaizos, qu'en pauz' en lur conten,
    Non pot donar contral mal guarimen.
     
III
 
Car hom non deu de ren esser blasmatz,
   
Si'l fai co·is taing, ni's dregz que mal l'en chaia;
   
Doncs pois tan gen guerreian ses guidatz,
 
20
No·m par qu'en re lur descortz nogut n'aia,
   
C’anc al iostar no fo nuill temps que res
   
Mas arditz cors failhiment lur fezes,
   
Car il foron totas vez mais de gen,
    Gent acesmat e per un dos soven.
     
IV
25
E l'aug retrair qu'il tengron afrenatz
   
Venecians, ia qu'era lur meschaia,
   
Mas cum ancse fon lur poders doptatz
   
Pels Genoes nos membre no·il desplaia,
   
Cum de lor naus menav' us sols tres pres,
 
30
Mas escondir pogra meills per un tres,
   
C'anc non preiron Venecian conten
    Non aguesson lauzor al fenimen.
     
V
 
Mas s'el volgues semblar enrazonatz,
   
Non degra pas dir razon tant savaia
 
35
Ni que trei flac valgron trenta prezatz;
   
Pero dels tres no·m par respos s'eschaia;
   
Don ieu me·n pas e dic so qu'es pales,
   
Que quant es meills als Venecians pres,
   
Adoncs regnon plus cortes d'avinen
 
40
E no se·n van en ren desconoissen.
     
VI
 
Oimais mi par que ben si' aquitatz
   
D'aisso qu'a dig, e, s'el no se·n apaia,
   
De Venecians queira·ls lor faitz honratz
   
E·ls grans conquistz faitz ab valor veraia,
 
45
E cum er an vencutz los Genoes
   
Et en anta l'emperador grec mes,
   
E iutgara pois s'il valon nien,
    Qu'eu non ai plus de respondre talen.
     
VII
 
Valens domna, qu'en cel pais regnatz
 
50
Per cui plaidei, pros e plazens e gaia,
   
Merce vos clam qu’a mi valer deiatz,
   
Que tot quant aug ni vei lo cor m'esmaia,
   
E sui tant fort de vostr'amor empres,
   
Que si no vei vostre gai cors cortes,
 
55
Viure non puosc, so sapchatz veramen,
    C’ab lo respeit que eu n'ai muer viven.
     
VIII
 
Venecian, qui ditz que·il Genoes
   
Vos an faig dan ni·us an en dolor mes,
   
Vostr'onrat pretz non sap ni·l dan cozen
 
60
Que lur avez fait d'aver ni de gen.
     
IX
 
Bonifaci Calvo, mon sirventes
   
Vos man e·us prec que·l dirs no·us enuei ges,
   
Quar del taisser grat cortezia·m ren,
    E maiormenz dels Genoes l'enten.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI