Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Notes
* Traductions
* Images

De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Code: 282,023 Auteur: Lanfranc Cigala Genre: Chanson de croisade Numero: CXXXVII

Si mos chanz fos de joi ni de solatz

I 1 Si mos chanz fos de joi ni de solatz,
    E mais e miels sai que grazitz seria;
    Per qu’ieu en cor et en talan avia
    Chantar d’amor; mas er m’en sui laissatz,
  5 Car mal chanta de gaug qui es iratz;
    E pero vir mon chantar en clamors,
    Em meravil cum nuls hom ab joi regna
    Que lei ni fe de Crestiantat tegna;
    C’auzir pot hom los critz els braitz els plors
  10 Del Sepulcre, e non troba secors.
     
II   Jerusalems es luecs desamparatz:
    Sabes per que? Car la paz es faillia:
    C’aitan vol dir, per drech’alegoria,
    Jerusalem com vizios de patz;
  15 Mas la guerra dels dos granz coronatz
    A cassada patz d’aqui e d’aillors, 
    Ni de voler patz no fan entresegna;
    Eu non dic ges en cui colpa devegna,
    Mas qi mer mal d’aqestz dos granz segnors
  20 Dieus lo meillor o l’aucia de cors! 
     
III   Granz es lo dols, e majer for’assatz,
    Dels cavaliers qui son mort en Suria,
    Si nols agues Dieus pres en compaignia;
    Mas cels de sai nols vei gair’encoratz 
  25 De recobrar las saintas heretatz;
    Ai, cavallier, aves de mort paors!
    Eu crei, sil Turc fugisson de la ’nsegna
    O fosson tan com li corp de Sardegna, 
    Q’il troberan a pro de cassadors;
  30 Mas qui nos mou a pauc d’envazidors.
     
IV   Sil Reis Frances non fos aconseillatz
    D’aquest socors, meravilla n’auria: 
    Tant l’a donat Dieus rica seignoria;
    Mas, sil deu far, fassal socors vivatz,
  35 Car perdutz es lo dos q’es trop tarzatz!
    El Reis Engles aja cor de l’acors,
    E del valen Rei Richart li sovegna,
    E pas la mar ab poder, e nos feingna,
    Car hom conois los amics feingnedors
  40 E los verais a las cochas majors.
     
V   Dels Alamans, s’eu fos lur amiratz,
    Tot passera la lor cavalaria;
    Nils Espaignols ges non escuzaria,
    Sitot an pretz ves Sarrazis malvatz,
  45 Qar per aquels non fon ges derrocatz
    Lo Sepulchres, on Dieus jac en ressors;
    Bem meravil com hom de crotz si seigna,
    Pos non a cor negus que la manteigna;
    Em meravil don nais tanta errors
  50 C’om non decern las antas dals honors.
     
VI   Coms Proensals, tost fora deliuratz
    Lo Sepulcres, si vostra manentia
    Poges tan aut com lo pretz qui vos guia;
    Car amatz Dieu e bonas genz onratz,
  55 E ses biais en totz afars reignatz,
    E per vos es anqer viva valors;
    Mas del passar non ai cor queus destreigna,
    C’obs es qe sai vostra valors pro teigna
    A la Gleiza d’aitals guerrejadors
  60 Ja de lai mar non queiratz Turcs pejors.
     
VII   Apostoli, eu crei qe si conveigna
    Que fassatz patz o guerra qui pro teigna;
    Car, si totz temps anatz per l’uzat cors,
    Per vos non er lo sainz Sepulcres sors. 
     
VIII   Emperaire, del secors vos soveigna,
    Car Dieus lous qier per cui chascuns reis reigna,
    E fassatz patz de sai e lai socors,
    Car ben pot mortz sobrels emperadors! 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI