Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Appareil critique
* Notes
* Traductions

De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Code: 319,006 Auteur: Paulet de Marseilla Genre: Pastorella Numero: CLIX

L’autrier m’anav’ab cor pensiu 

I 1 L’autrier m’anav’ab cor pensiu 
   
Per una ribeira en jos; 
    Trobei pastora ab agradiu 
    Cors plazen, ab plazens faisos, 
  5
Que gardava anhels pres d’un riu 
    Soleta, jost un bois folhos. 
    Saludei la ’n mantenen: 
    «Pastoreta, Dieus vos sal, 
    Pus qu’ieu lo vostre cors gen 
  10
Am per fin amor coral!» 
    Elam respos humilmen:
    «Senher, Dieus vos gart de mal!» 
    Et apres respos breumen: 
    «De vostr’amor non mi cal!»
     
II 15
«Tosa, e d’ivern e d’estiu 
    Non vi tant belha com es vos 
    Ni tan azauta; per qu’eus pliu 
    Que d’autra non sui envejos; 
    Per qu’ira volhatz que s’esquiu
  20
De mi, e sial cors joios. 
    Et ajatz en chauzimen,
    Dousa res plazen, c’aital 
    M’auretz trastot mon viven 
    Com sol fin amic leial».
  25
Elam dis: «Que ges talen 
    Non ai d’amor, donc queus val 
    Quar m’anatz tan enqueren? 
    Nous mou de sen natural.
     
III   «Mas, sius platz, senher, digatz me: 
  30
Del Comte que Proensa te 
   
Per que los Proensals ausi 
   
Nils destrui, qu’ilh nolh forfan re?  
   
Ni per que vol ni cuj’aisi
    Dezeretar lo rei Marfre?
  35
Qu’ieu non cre qu’el l’agues tort 
   
Ni de lui terra tengues, 
   
Ni cug que fos a la mort 
   
Del pros Comte de Artes, 
    Ni ges del sagramen fort 
  40
Nolh mier mal qu’en Ainaut fes, 
   
Qu’el morria; c’om mas ort
    No i te ni rendas ni ses». 
     
IV  
«Toza, per l’erguelh c’a ab si 
    Lo Coms d’Anjou es ses merce 
  45
Als Proensals; elh clerc son li 
   
Cotz e fozil; per que leu cre 
   
Dezeretar lo Rei, que fi 
   
Pres e valor fina soste. 
    Pero d’aitan me conort:
  50
Que anc d’erguelh be non pres 
   
Az ome; per c’a mal port 
   
Venran lai, som par, Franses,
   
Sol c’ab los sieus ben s’acort 
    Lo valens ricx Reis Marfres;
  55
Pueis er el elh sieu estort, 
    Quelh clerc nos seran sotzmes». 
     
V  
«Senher, aram digatz chantan 
   
Del gentil Enfan d’Arago 
    Sius par que ja nulh temps deman
  60
So que de son linhatge fo, 
   
Pos que ric, jove, fort e gran 
   
Lo troba hom, e bel e bo. 
   
Qu’ieu volria que ades 
    Demostres son valen cor 
  65
Als cobezes fals . . .  
   
Orgollos, ab cui pretz mor 
   
E caba . . . . . . . . . . . . . . .
   
Tro quels agues mes en lor 
    . . . . . . . . . . . . . . . . els gites 
  70 De nostre lenguatge for». 
     
VI  
«Toza, beus puesc dir de l’Efan, 
   
Dieus salut e vidalh do, 
   
Que ja per el patz no auran 
    Li sieu enemic, ni perdo; 
  75
El Proensal restauraran 
   
Per el lur barnatge, quar so  
   
Envejos de lui, e pres 
   
Lo tenon ades del cor; 
    E, quar te fin pretz en pes
  80
E valor en son dreg for,  
   
Volgra que Dieus li dones 
   
Del Papa tot lo trezor; 
   
Quar ieu me non cre qu’estes 
    Melhs la riqueza d’Ector».
     
VII 85
«Senher, ieu volgra de N’Audoart  
   
E del nobl’Enfan ferm amor, 
   
Pos cascuns ha bel cors galhart
   
E que ama pretz e valor; 
    Quar, s’abdui eron d’una part,
  90
Conquirian, defenden, lo lor; 
   
Poirion viure grazit 
   
Per maintas gens, e lauzat; 
   
Pos abdui si son issit 
    D’un linhatge, per vertat, 
  95
Ja l’uns l’autre non oblit; 
    Que mais en seran onrat, 
   
E pels amicx obezit 
    E pels enemicx doptat». 
     
VIII   «Toza, ’l Reis d’Arago hi gart, 
  100
Silh platz, son pretz e sa honor; 
   
Et ieu prec li que non ho tart, 
   
Si tot s’a de bon pretz la flor, 
   
Quar ja pueis non auran regart
    De rei ni neis d’emperador. 
  105
E, pos larc et eissernit 
   
Son abdui, e bon armat, 
   
Nos tanh que vivon aunit, 
   
Per ver, ni dezeretat;
 
    Ans sion per els bastit 
  110
Tost tal joc, e entaulat, 
   
Don sion elm escroisit 
    E maint alberc desmalhat!» 
     
IX  
«A l’Enfan de pretz complit, 
    Senher, Peire, e amparat 
  115
Sion per el li faidit 
    De Proensa et onrat». 
     
X  
«Tosa, be m’avetz guerit, 
   
Quar l’Enfan avetz lauzat, 
    Quar non sai tan ben aibit 
  120 A cui valors tan agrat». 
     
XI  
«Senher, per l’Enfan grazit 
   
Peire, de pretz acesmat 
   
Seran enquar enrequit 
    Maint paubre deseretat». 
     
XII 125
«. . . . . . . . . . . . . . . . arrit
   
Mas pel nobl’ e . . . . . . . .
   
. . . . . . . . . . . . . . . sbaudit 
    Quar fin . . . . . . . . . . . . .». 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI