Wolf, George; Rosenstein, Roy. The Poetry of Cercamon and Jaufre Rudel. New York & London: Garland Publishing, Inc, 1983 [CdT en procés d'incorporació] Code: 112,003a Auteur: Cercamon Genre: Sirventes-Canso Numero: 8 Pus nostre temps comens’a brunezir I 1 Pus nostre temps comens’a brunezir, e li verjan son de lor fuelhas blos, e del solelh vey tant bayssatz los rays, per que·l jorn son escur e tenebros, 5 et hom non au d’auzelhs ni chans ni lays, per joy d’amor nos devem esbaudir. II Aquest’amor no pot hom tan servir que mil aitans no·n doble·l gazardos; que pretz e joys e tot quant es, e mays, 10 n’auran aisselh qu’en seran poderos; qu’anc non passet covinens ni los frays— mas per semblan greus er a conquerir. III Per lieys deu hom esperar e sofrir, tant es sos pretz valens e cabalos; 15 qu’anc non ac suenh dels amadors savays, de ric escas ni de paubr’ergulhos; qu’en plus de mil non a dos tan verays que fin’amors los deya obezir. IV Ist trobador, entre ver e mentir, 20 afollon drutz e molhers et espos, e van dizen qu’amors vay en biays, per que·l marit en devenon gilos, e donas son intradas em pantays; cuy mout vol hom escoutar et auzir. V 25 Sist sirven fals fan a plusors gequir Pretz, e Joven elonhar ad estros, don Proeza no cug que sia mais, qu’Escassedatz ten las claus dels baros; manhs n’a serratz din la ciutat d’Abays, 30 don Malvestatz no·n layssa un yssir. VI Ves manhtas partz vey lo segle fallir, per qu’ieu n’estauc marritz e cossiros que soudadiers non truep ab cuy s’apays, per lauzengiers qu’an bec malahuros, 35 qui son pejor que Judas, que Dieus trays: ardre·ls degr’om e totz vius sebellir! VII Nos no·ls podem castiar ni cobrir; tollam nos d’elhs, e Dieus accoselh nos, q’us joys d’ amor me reverdis e·m pays, 40 e puesc jurar qu’anc ta bella no fos; petit la vey, mas per ella suy gays, e jauzions, e Dieus m’en do jauzir. VIII Ara·s pot hom lavar et esclarzir de gran blasme, silh que son encombros; 45 e si es pros, yssira ves Roays, e gurpira lo segle perilhos; et ab aitan pot si liurar del fays qu’assatz en fai trabucar e perir. IX Fagz es lo vers, e non deu veillezir, 50 segon aisso qe monstra la razos, q’anc bon’amors non galiet ni trais; anz dona joi als arditz amoros. X Cercamonz diz: qi vas amors s’irais, meravill’es com pot l’ira suffrir; 55 q’ira d’amor es paors et esglais, e no·n pot hom trop viure ni murir.
Wolf, George; Rosenstein, Roy. The Poetry of Cercamon and Jaufre Rudel. New York & London: Garland Publishing, Inc, 1983
[CdT en procés d'incorporació]
Code: 112,003a Auteur: Cercamon Genre: Sirventes-Canso Numero: 8
Pus nostre temps comens’a brunezir
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal