Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Stronski, Stanislaw. Le troubadour Folquet de Marseille. Genève: Slatkine Reprints, 1968

[CdT en procés d'incorporació]

Code: 155,011 Auteur: Folquet de Marseilla Genre: Canso Numero: XIV

Ja no·is cug hom qu’ieu camje mas chansos

I 1 Ja no·is cug hom qu’ieu camje mas chansos
    pos no·s camja mos cor ni ma razos :
    car, s’ieu·m jauzis d’Amor, ieu m’en lauzera,
    mas, qu’ie’n mentis no·m seria nuls pros ;
  5 qu’atressi·m te quom se sol en balansa :
    dezesperat ab alques d’esperansa,
    pero no·m vol del tot laissar murir
    per so que·m puesca plus soven aucir.
     
II   Mas er vei so qu’anc no cugei que fos :
  10 qu’ieu sui tornatz de mi mezeis gilos
    contra midons qu’ieu no la corteiera ;
    mas tot cosselh qu’az amor sia bos
    n’ai assaiat e pos re no m’enansa,
    tot li farai de desamar semblansa ;
  15 ailas ! qu’ai dig ? ja·m cujav’ ieu cubrir
    e doncs hueimais la sap tot mon albir.
     
III   Dona, ben vei que no·m val ocaizos.
    qu’ Amors no vol qu’ieu ja·n sia ginhos ;
    merce vos clam, que no m’en lais enquera,
  20 tant es mos cors de vostr’ amor cochos ;
    volcsetz, si’us platz, complir la devinansa,
    qu’om ditz qu’ieu ai d’autr’ amor benanansa,
    e que·us pogues cobertamen jauzir,
    e·l bruitz vengues de lai on sol venir.
     
IV 25 Don’ esperans’ e paor ai de vos,
    qu’ar m’en conort et ara·n sui duptos,
    pero·l paors tem qu’o apoderera ;
    mas un conort ai d’Amor a sazos :
    qu’ap tal poder mi mostra sa coindansa
  30 qu’ anc plus no·m poc donar de malestansa ;
    e fai esfortz qui pot esaems sofrir
    ir’ e poder de sel qui·l vol delir.
     
V   Mas ben conosc que grans meillurazos
    es de tort fag quant hom n’es oblidos,
  35 jamais Amors a tal tort no·m menera
    s’ieu la pogues tornar dezamoros ;
    pero, leus cor tol manhta malanansa,
    e·n vei fallir mantz, per qu’ieu n’ai duptansa,
    qu’e·l falhimen d’autrui tanh qu’om se mir
  40 per so qu’om gart se mezeis de falhir.
     
T1   Ai ! Na Ponsa qual esfortz fatz per vos
    car era chant e n’ai null’ alegransa
    que·lh mortz de mo senhor me desenansa,
    car vos sabez qu’el sabia chauzir
  45 cui devi’ hom honrar ni enantir,
     
T2   A N’Aziman ten, Palais, e t’enansa
    et a·N Tostemps, e di lur ses duptansa
    que totz aitals sui quom ieu eis m’albir
    e no m’en pot nuls fatz enfadesir.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI