Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Linskill, Joseph. The Poems of The Troubadour Raimbaut de Vaqueiras. The Hague: Mouton & Co

Code: 392,032 Auteur: Raimbaut de Vaqueiras Genre: Sirventes Numero: XVIII

Carros

I 1
          Truan, mala guerra
         sai volon comensar
              domnas d’esta terra
         e vilas contrafar:
  5           en plan o en serra
         volon ciutat levar
                   ab tors,
         quar tan pueia l’onors
              de leis que sotzterra
  10      lur pretz e·l sieu ten car,
                   qu’es flors
         de totas las melhors,
    na Biatritz; car tan lur es sobreira
    qu’encontra lieis faran totas senheira
  15 e guerr’ e fuec e fum e polvereira.
     
II  
          La ciutatz s’ajosta
         e fan murs e fossatz;
              domnas, ses somosta,
         i venon de totz latz,
  20           si que pretz lur costa
         e jovens e beutatz.
                   E pes
         que·l filha del marques
              n’aura manta josta,
  25      car a conques en patz
                   totz bes
         e totz bos aibs cortes;
    e car es pros e franch’ e de bon aire
    non estara plus en patz que sos paire,
  30 que tornatz es a lansar et a traire.
     
III  
          Domnas de Versilha
         volon venir en l’ost,
              Sebeli e Guilha
         e na Riqueta tost,
  35           la mair’ e la filha
         d’Amsiza, can que cost;
                   ades
         ven de Lenta n’Agnes
              e de Ventamilha
  40      na Guilhelm’ a rescost.
                   Empres
         er la ciutatz en pes.
    De Canaves i ven molt gran companha,
    de Toscana, e domnas de Romanha,
  45 na Tomazin’ e·l damna de Soranha.
     
IV  
          Engles e Garsenda
         e Palmeir’ e n’Auditz,
              n’ Aud’ e na Berlenda,
         n’Agnes e n’Eloitz,
  50           volon que lur renda
         joven na Biatritz;
                   si no,
         las domnas de Ponso
              en querran esmenda.
  55      E lai part Mon Senitz
                   soma
         la ciutatz Contesso,
    qu’ades guerrei leis qu’es tan bon’ e bella,
    que sos gens cors tol a la Damizella
  60 e a totas color fresqu’ e novella.
     
V  
          Maria la Sarda 
         e·l domna de sant Jortz,
              Berta e·l Bastarda
         mandon tot lur esfortz,
  65           que joves Lombarda
         non rest de sai los portz.
                   E sai
         qu’a na Biatritz plai,
              quar lurs reiregarda
  70      non pot esser tan fortz
                   qu’esglai
         lo sieu fin pretz verai.
    Donan lur senh, cavalcon ab gran joia;
    fag an ciutat et an li mes nom Troia:
  75 poestat fan de midons de Savoia.
     
VI  
          La ciutatz se vana
         de far ost en arrenc,
              e sona·l campana,
         e lo vielhs comuns venc,
  80           e ditz per ufana
          que chascuna desrenc;
                   pueis ditz
         que·l bela Biatritz
              estai sobeirana
  85      de so que·l comuns tenc:
                   aunitz
         n’es totz e desconfitz.
    Trompas sonon e la poestatz cria:
    “Demandem li beutat e cortezia,
  90 pretz e joven”, e totas cridon: “Sia!”
     
VII  
          La ciutatz se vueia
         e movon lur carros,
              e·l vielhs comuns pueia
         e gieton en lur dos
  95           coirassas de trueia
         ab que cobron lurs os;
                   gambais
         an et arcs e carcais,
              e non temon plueia,
  100      ni mals temps no lur nos.
                   Ueimais
         veirem de grans assais.
    De totas partz comenson a combatre;
    na Biatritz cuidan de pretz abatre,
  105 mas non lur val, seran per una quatre.
     
VIII  
          Per los murs a fendre
         fan engenhs e castels,
              e calabres tendre,
         gossas e manganels,
  110           fuec grezesc acendre,
         e fan volar cairels;
                   de jos
         traucan murs ab bossos.
              Per tal no·s vol rendre
  115      lo sieus joves cors bels,
                   joios,
         faz de bellas faissos.
    Totas cridan: “Ajuda, tras l’esponda!”
    l’un’ a l’altra; la tersa ten la fronda,
  120 e trazon tug li genh a la reonda.
   
 
IX
 
          Na Biatritz monta
         e va·s de pretz garnir:
              ausberc ni porponta
         non vol, e vai ferir
  125           sel’ ab cui s’afronta,
         que pres es de morir;
                   e jonh
         et abat pres e lonh.
              Fait a tanta jonta
  130      que l’ost fai desconfir;
                   pueis ponh
         tant que·l carros desjonh.
    Tanta n’a prez’ e derrocad’ e morta
    que·l vielhs comuns s’ esmai’ e·s desconorta,
  135 si qu’a Troia l’enclaus dedinz la porta.
     
X  
Na Biatritz, be·m plai quar es estorta
    a las vielhas, que·l vostres gens cors porta
    pretz e joven, c’a lor proeza morta.
     
XI  
Bels Cavaliers, vostr’ amors mi conorta
  140 e·m dona joi e m’alegr’ e·m deporta,
    quant autra gens s’esmai’ e·s desconorta.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI