Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 244,011 Auteur: Guiraut d'Espanha Genre: Canso Numero: LXXIV

Qui en pascor non chanta nom par gays

I
1
     Qui en pascor non chanta nom par gays,
   
     pus l'auzelet comenson lur dous chan
   
     per la frescor del temps e pel verian
   
     d'amor que bat; mas ieu suy batutz mais;
 
5
     est'ochaizons ioi e chantar m'adutz,
   
     tan suy tostems ben-volens non-volgutz
   
de la belha de cuy mi fai atendre
    amors selh ioy que d'autra no denh pendre.
     
II  
     Mas be·m platz chans, quar fis amicx verays
 
10
     suy de midons de cor e de semblan,
   
     et en lieys son tug miei maior talan,
   
     qu'az autra part mon voler non biays;
   
     ans mos fis cors l'es aissi totz rendutz
   
     qu'a me non es ni vida ni salutz
 
15
mas tan quan pes de liey, que·m fai despendre
    mos iorns languen, e no me·n puesc defendre.
     
III
 
     No·m puesc ni·m vuelh defendre nulh tems mais,
   
     ans atendray a lley de fin aman;
   
     mas ben sapcha qu'ieu non puesc viure tan
 
20
     ses iauziment com viu selh cuy ioys pays;
   
     e pus tostemps mi suy per sieus tengutz
   
     despus la vi, totz de s'amor vencutz,
   
per merce·l prec que no·m fassa dessendre
    del bon esper, qu'en als non aus entendre.
     
IV
25
     Tant tem son pretz, qu'es tan fis c'anc non frays,
   
     que, quan s'ave que·l puesc esser denan,
   
     yeu muer aman e no·m n'aus trair' avan,
   
     que·l retraya so qu'enquer no·lh retrays.
   
     las! Que·n faray? Tostemps n'estarai mutz,
 
30
     si·l sieus gens cors plazens ben entendutz
   
non enten so de qu'ieu non aus entendre;
    mas ylh val tant qu'hom no me·n deu menspendre.
     
V
 
     Ben ay'amors, qu'en lieys servir m'atrays
   
     al prim qu'ieu vi son belh cors benestan,
  35
     nou de novel, iove, tan gen gardan
   
     qu'ab sos nous huelhs mon cor del cors mi trays,
   
     per qu'es totz sieus, qu'anc no·l fon defendutz
   
     lo cors; ni·l plac que·n fos pueys rezemutz;
   
ni rezemsos no lo·m poiria rendre;
  40 so·m fes amors lo iorn que·m pres, aprendre.
     
VI
 
     Na Berengueira, vostre fis pretz lutz
   
     sobre·ls pus clars, e volgra fos vengutz
   
lo coms Karles lai on lo fes ensendre
    vostra beutatz; mas no·n pogues plus prendre.
     
VII
45
Senher dieus, n'autreiatz per apendre
    totz hom qui'n pretz ni'n valor vol entendre.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI