Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Notice Bibliographique

* Présentation
* Bibliographie
* Notes
* Traductions
* Images

Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).

Code: 213,005 Auteur: Guillem de Cabestaing Genre: Canso Numero: XXVII

Lo dous cossire

   
[CANÇÓ]
     
I
1
          Lo dous cossire
   
que·m don’Amors soven,
   
          dona·m fai dire
    de vos maynh ver plazen.
 
5
          Pessan remire
   
vostre cors car e gen,
   
          cuy ieu dezire
   
mais que no fas parven.
   
E si tot me desley
 
10
per vos, ges no·us abney,
   
qu’ades vas vos sopley
   
ab fina benvolensa.
   
Dompn’en cuy beutatz gensa,
   
mayntas vetz oblit mey,
 
15
qu’ieu lau vos e mercey.
     
II
 
          Totz temps m’azire
   
l’amors que·us mi defen
   
          s’ieu ja·l cor vire
   
ves autr’entendemen.
 
20
          Tout m’avetz rire
   
e donat pessamen:
   
          pus greu martire
   
nulhs hom de mi no sen;
    quar vos qu’ieu plus envey
  25
d’autra qu’el mon estey
   
desautorc e mescrey
   
e dezam en parvensa:
   
tot quan fas per temensa
   
devetz em bona fey
 
30
penre, neus quan no·us vey.
     
III
 
          En sovinensa
   
tenc la car’e·l dous ris,
   
          vostra valensa
   
e·l belh cors blanc e lis;
 
35
          s’ieu per crezensa
   
estes vas Dieu tan fis,
   
          vius ses falhensa
   
intrer’em paradis;
   
qu’ayssi·m suy, ses totz cutz,
 
40
de cor a vos rendutz
   
qu’autra joy no m’adutz:
   
qu’una non porta benda
    qu’ieu·n pezes per esmenda
   
jazer ni fos sos drutz,
 
45
per las vostras salutz.
     
IV
 
          Tot jorn m’agensa·
   
l desirs, tan m’abelhis.
   
          la captenensa
   
de vos cuy suy aclis.
 
50
          Be·m par que·m vensa
   
vostr’amors, qu’ans qu’ie·us vis
   
          fo m’entendensa
   
que·us ames e·us servis;
   
qu’ayssi suy remazutz
 
55
sols, senes totz ajutz
   
ab vos, e n’ai perdutz
   
mayns dos: qui·s vuelha·ls prenda!
   
Qu’a mi platz mais qu’atenda,
   
ses totz covens saubutz,
 
60
vos don m’es jois vengutz.
     
V
 
          Ans que s’ensenda
    sobre·l cor la dolors,
   
          merces dissenda
   
en vos, don’, et Amors:
 
65
          joys vos mi renda
   
e·m luenh sospir e plors,
   
         no·us mi defenda
   
paratge ni ricors;
   
qu’oblidatz m’es totz bes
 
70
s’ab vos no·m val merces.
   
Ai, bella doussa res,
   
molt fora grans franqueza
   
s’al prim que·us ayc enqueza
   
m’amassetz, o non ges,
 
75
qu’eras no sai cum s’es.
     
VI
 
          Non truep contenda
   
contra vostras valors;
   
          merces vo·n prenda
   
tals qu’a vos si’honors.
 
80
          Ja no m’entenda
    Dieus mest sos preyadors
   
          s’ieu vuelh la renda
   
dels quatre reys majors
   
perqu’ab vos no·m valgues
 
85
merces e bona fes;
   
quar partir no·m puesc ges
   
de vos, en cuy s’es meza
   
m’amors, e si fos preza
   
em baizan, ni·us plagues,
 
90
ja no volgra·m solses.
     
VII
 
Anc res qu’a vos plagues,
   
franca dompn’e corteza,
   
no m’estet tan defeza
   
qu’ieu ans non la fezes
 
95
que d’als me sovengues.
     
VIII
 
En Raimon, la belheza
   
e·l bes qu’en midons es
    m’a gen lassat e pres.
     
   
(Text de Långfors)

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI