Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Notice Bibliographique

* Présentation
* Bibliographie
* Notes
* Traductions
* Images

Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).

Code: 248,004 Auteur: Guiraut Riquier Genre: Serena Numero: XXXVIII

Ad un fin aman fon datz

   
[SERENA*]
     
I
1
Ad un fin aman fon datz
   
per sidons respiegz d’amor,
   
e·l sazos e·l luecx mandatz.
   
E·l jorn que·l ser dec l’onor
 
5
penre, anava pessius
   
e dizia sospiran:
   
—Jorns, ben creyssetz a mon dan,
   
          e·l sers
    auci·m e sos loncx espers.
     
II
10
Tant era l’amans cochatz
   
de la deziran ardor
   
del joy que l’er’autreyatz,
   
qu’elh se dava gran temor
   
que·l ser non atendes vius.
 
15
E dizia sospiran:
   
—Jorns, ben creyssetz a mon dan,
   
          e·l sers
    auci·m e sos loncx espers.
     
III
 
Nulhs hom non era de latz
 
20
a l’aman, que sa dolor
   
no conogues, tant torbatz
   
era ab semblan de plor;
   
tant li era·l jorns esquius.
   
E dizia sospiran:
 
25
—Jorns, ben creyssetz a mon dan,
   
          e·l sers
    auci·m e sos loncx espers.
     
IV
 
Mout es greu turmen astratz
   
a selh qu’ab nulh valedor
 
30
no·s pot valer; donc gardatz
   
d’est aman, en qual langor
   
era·l jorn d’afan aizius.
   
E dizia sospiran:
   
—Jorns, ben creyssetz a mon dan,
 
35
          e·l sers
    auci·m e sos loncx espers.
     
   
(Text de Bartsch-Koschwitz)

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI