Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).

Code: 248,004 Auteur: Guiraut Riquier Genre: Serena Numero: XXXVIII

Ad un fin aman fon datz

		[SERENA*]
I	1	Ad un fin aman fon datz
		per sidons respiegz d’amor,
		e·l sazos e·l luecx mandatz.
		E·l jorn que·l ser dec l’onor
	5	penre, anava pessius
		e dizia sospiran:
		—Jorns, ben creyssetz a mon dan,
		e·l sers
		auci·m e sos loncx espers.
II	10	Tant era l’amans cochatz
		de la deziran ardor
		del joy que l’er’autreyatz,
		qu’elh se dava gran temor
		que·l ser non atendes vius.
	15	E dizia sospiran:
		—Jorns, ben creyssetz a mon dan,
		e·l sers
		auci·m e sos loncx espers.
III		Nulhs hom non era de latz
	20	a l’aman, que sa dolor
		no conogues, tant torbatz
		era ab semblan de plor;
		tant li era·l jorns esquius.
		E dizia sospiran:
	25	—Jorns, ben creyssetz a mon dan,
		e·l sers
		auci·m e sos loncx espers.
IV		Mout es greu turmen astratz
		a selh qu’ab nulh valedor
	30	no·s pot valer; donc gardatz
		d’est aman, en qual langor
		era·l jorn d’afan aizius.
		E dizia sospiran:
		—Jorns, ben creyssetz a mon dan,
	35	e·l sers
		auci·m e sos loncx espers.
		(Text de Bartsch-Koschwitz)