Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Images

Appel, Carl. Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften. Leipzig: Fues’s Verlag, 1890.

Code: 342,003 Auteur: Peire Espaignol Genre: Canso Numero: CIII

Entre que·m pas e·m vauc per ombra escura

I
1
Entre que·m pas e·m vauc per ombra escura,
   
   e la clardat on deuria fonzar
   
   mos bastimens, mas non puesc cambiar
   
mon coratge, si tot m'estai trop dura.
 
5
   quan s'es hom folhs, que si' apellatz pros
   
   de prim, ses sens non er ia aondos
   
   que ans no falh que·l fat que·l fan fallir
       assenan hom pueys fan azafreidir.
     
II
 
Selh tenc per fol qu'en trop cuydar s'atura,
 
10
   e vey ne mans falhir per lor cuydar;
   
   aissi suy yeu falhitz per sobr'amar,
   
que tal dezir que de mi non a cura;
   
   e clami me·n de mos huelhs ambedos
   
   e de mon cor e d'amor, qu'en perdos
 
15
   mi fai amar lieys, don no·m puesc partir,
       qu'amors mi ten que·m fai aman blezir.
     
III
 
Tant es amors fortz e corals e dura
   
   que tot quan te, fai aissi tremolar
   
   cum fai lo venz la cana torneyar,
 
20
que vas totz latz li fai penre baissura.
   
   aissi torment' amors los amoros,
   
   per qu'es semblans que sian saboros
   
   li be que fa a sselhs que·ls fa sentir,
       pus los turmens no·n pot hom devezir.
     
IV
25
Nulhs hom no pot d'amor penre mezura
   
   pus que·l nauchiers fai, quan vey lo temps clar,
   
   que·s cocha e corr, tro qu'es en auta mar;
   
pueys vens torbatz ve·l per dezaventura.
   
   aissi fa amors corre vas sas preyzos
 
30
   selh que troba d'amar voluntados,
   
   e quan l'a pres, fa·lh mays turmens sufrir,
       no sofre selh qu'es en cap de murir.
     
V
 
Cum lo leos fai amors sa tezura,
   
   qu'entorn bosc fa trassa, quan deu cassar,
 
35
   sal un portel, en que no vol tocar;
   
aqui·s pauza et esta et endura,
   
   entro que pren. aissi fa las ginhos
   
   amors, en que pren totz, los mals e·ls bos,
   
   si que pauc son selh que·s podon gandir;
 
40
   pueys ses merce no se·n pot us iauzir.
     
VI
 
Tot atressi cum l'estrus per natura
   
   que de son huou gardan lo fai coar,
   
   me fa, dompna, vostre plazen esgar
   
naysser del cor sospirs d'aital figura
 
45
   que·l belh semblan e las gentas faissos
   
   e·l cortes dich per qu'ieu suy enveyos,
   
   me venon si tot dreg al cor ferir
       que·m fai lo iorn cent vetz viur' e morir.
     
VII
 
   Belh Dous-Esgar, de merce e de vos
 
50
   esper que·m sia faitz bos guiardos
   
   e que·m leugetz lo turmen e·l dezir
       que·m don'amors per vos, que·m faitz languir.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI