Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Observations

* Présentation
* Bibliographie
* Appareil critique
* Traductions
* Images

Meyer, Paul. Les derniers troubadours de la Provence d'après le chansonnier donné à la Bibliothèque Impériale par M. Ch. Giraud. Paris: Librairie A. Franck, 1871.

Code: 234,015 Auteur: Guilhem de Saint Leidier Genre: Canso Numero: I

Per Dieu, Amor, en gentil luoc cortes

 
 
G. DE SANT DESDIER (f. 73).
cxxxiij.
   
     
I
1
Per Dieu, Amor, en gentil luoc cortes
   
Saupest assir tot mon cor e mon sen,
   
Per qu’ieus o dei ben grazir lonjamen
   
Que nom cugera esdevenir pogues,
 
5
Que la gensor m’aves fait abellir
   
Que sia el mon en fait et en semblant.
   
Tant es bella qu’ieu hi conocs mon dan,
    C’ab enveya cre quem n’er a murir.
     
II
 
Ben sai del mon que s’a chauzir agues
 
10
Qu’en leis chauzira, sis feran d’autres cen ;
   
Per qu’ieu am mais de leis lo lonc aten
   
Que d’autra ren que donar mi pogues.
   
Mais trop ai mes autamen mon dezir,
   
Per c’ai paor qu’elam torn en soan,
 
15
Car ges non puesc capdelar mon talan
    C’ades non vuelha lo miels qu’el mont se mir.
     
III
 
Ric joy e gran ai volgut, e defes
    Ab cortezia montan son pres valen,
   
Trobat, com deu avenir qui l’anes queren :
 
20
Ho qui que l’aia per mi non o dic ges,
   
Qu’ieu non l’aurai ni nom deu avenir ;
   
Mais non per so que si Dieus m’ames tan
   
Que de s’amor agues o tant o can,
    Sol que ren n’aia pron n’ai ab lo dezir.
     
IV
25
Qui ’n ric’amor met son cor e son pes, (vº)
   
Sitot li tarza, ric guizardon aten ;
   
Qui ric seinhor pot servir lonjamen,
   
Sitot bistensa, pueissas leu pren merces.
   
Que mais li pot en sol un jorn servir
 
30
Que nul paupre non faria d’un an,
   
Per que n’aten l’onor el joi tan gran
    Qu’en ric parage ai pauzat mon albir.
     
V
 
Ben la preguara, si a leis ar plagues,
   
Quem consentis un celat parlamen.
 
35
Car s’ieu la vauc vezer tot a prezen
   
Diran mesonjas maint envios plaides,
   
C’aital semblans fai amics departir,
   
Et ans del fag on cascuns a pueis dan :
   
E si fossan acordat des aban
 
40
Abdui se pogran ab mens de bruit partir.
     
VI
 
D’una ren fan domnas gran nesies :
   
C’ab lonc enquerre fan lur joi conoissen.
   
Cant hom las pregua, et ill n’auran talen
   
Et l’es vejaire que ben a s’amor mes,
 
45
Per qu’en fan plus de paraulas auzir ?
   
C’asatz son lo d’envios devinan
   
Que dizon mais mil aitans que non es,
    C’ab lur enuey an fait mant joi partir.
     
VII
 
Chansoneta vai m’a mon Bertran dir
  50 Quel prec quet fassa al sieu Bertran auzir.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI