Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Images

Appel, Carl. Der Trobador Uc Brunec (oder Brunenc). "Abhandlungen Herrn prof. Dr. Adolf Tobler", Halle a. S.: Max Niemeyer, 1895, pp. 45-78.

Code: 450,007 Auteur: Uc Brunet Genre: Sirventes Numero: VI

Pus l'adrechs temps ve chantan e rizen

I
1
Pus l’adrechs temps ve chantan e rizen,
   
guays e floritz, ioyos, de belh semblan,
   
be·l devem tuit aculhir en chantan,
   
pus el nos fay de ioy tan bel prezen ;
 
5
quo iois nos es donatz per alegrar,
   
e qui no l’a, si·l deu far aparer,
   
quar de conort naisson ioi e plazer,
    don hom s’enpren ades en son mielhs far.
     
II
 
Quar si fos bo so que sol esser gen,
 
10
ni agrades so que fon benestan,
   
hieu cre que·l temps valgr’ anquer atretan
   
cum anc se fes, segon mon escien ;
   
mas quecx apren so que degr’ oblidar,
   
et oblida so que degra saber,
 
15
e levon sus so que degra chazer,
    e baysson ios so que feir’ a levar.
     
III
 
Tot aisso fan li ric desconoyssen,
   
qu’an mes derrier so qu’anava denan :
   
don e condug, ioy e solatz e chan,
 
20
e cuion pretz aver per dreit nien.
   
ges a razo non o podon portar,
   
qu’anc no fo pros nulhs hom ses pro tener,
   
ni non ac nom valen senes valer,
    ni bos ses be, ni larcx senes donar.
     
IV
25
Qu’enaissi an atrastornat ioven
   
e gaug e pretz e valor e boban
   
que·l guay dompney qu’om tenia entrenan,
   
an li pluzor vout en deschauzimen ;
   
e pus amors ten vil so qu’es plus car,
 
30
non pot a dreg leyal nom retener,
   
quar qui despen tot son gaug en un ser,
    pueys de cent iorns no pot tan recobrar ;
     
V
 
Qu’ieu vi d’amor que·l gaug e·l ris e·l sen,
   
coblas e mot, cordas, anel e guan
 
35
solon pagar los amadors un an
   
(ar es perdut, mas donan en prenden),
   
que sazos fon que·l maior don d’amar
   
voli’ hom mais esperar que aver ;
   
et eras vey qued az emplit voler
 
40
moro·l dezir, que solon dous nafrar.
     
VI
 
Per que val mais d’amor so qu’om n’aten
   
que·l cochos don desavinen no fan,
   
que·l mals n’es bos e plazentier l’afan
   
e·l sospir dous e·l maltrag iauzimen ;
 
45
e pueys amors non pot longueis anar,
   
d’aqui enan torna e non-chaler
   
e mudon cor e venon dezesper
    e drutz repren so que sol dezirar.
     
VII
 
Dieus sal Rodes, quar ha senhor valen,
 
50
larc et ardit, ioven e gent parlan,
   
e de donar a trop maior talan
   
que de tener non ha selh que o pren,
   
qu’ab plazer sap totz sos bels dos daurar ;
   
e Dieus do·l en bona via tener,
 
55
de força en cor e de cor en poder,
    si que·ls ricx faitz de pretz puesca eritar.
     
VIII  
Senh’ en Guillelm, re no i pot melhurar
    lo plus savis en vostre captener,
   
quar gaug de cor e vida de plazer
 
60
a qui ab vos pot caber ni renhar.
     
IX
 
Vas Anduza vuelh mon vers enviar,
   
que talant ai de mon senhor vezer,
   
quar ten e creis en pretz et en poder
    e viu ioios e vol valens estar.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI