Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire
* Observations

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Images

Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Code: 133,003 Auteur: Elias Cairel Genre: Canso Numero: -

Estat ai dos ans

   
Orthographie nach A.
     
I
1
         Estat ai dos ans
   
     q’ieu non fis vers ni chansso,
   
         mas era·m somo
         la fuoilla e·il flors e·l doutz chans
 
5
         qe·l rossignols fai,
   
         q’ieu vei sai e lai
   
     cascun auzel ab sa par
   
              dompneiar ;
   
         e pois tot cant es,
 
10
s’alegra, ben sui entrepres
   
s’ieu non chant e no m’asolatz ;
    pero si·m sui alqes forsatz.
     
II
 
         La forss’ es tant grans
   
     q’ieu chan, e jes no·m sap bo ;
 
15
         e vi tal sazo
   
     que chantars no m’er’ affans,
   
         c’avia·l cor gai ;
   
         mas era non ai
   
     nuill joi qe’m fass’ alegrar
 
20
              ni chantar ;
   
         pero s’ieu pogues
   
far la meitat de so q’ieu pes,
   
eu baissera las poestatz
    per qe·l segles es deshonratz.
     
III
25
         Desonors e dans
   
     creis de malvaza razo,
   
         qe·il princ’ e·il baro
   
     ant baissat pretz e bobans,
   
         don valors dechai,
 
30
         e negun non sai
   
     per cui puosca redreissar,
   
              qe·ill avar
   
         ant tant sobrepres
   
totz cels qu’eron larc e cortes,
 
35
que ses colp los ant enchaussatz,
    don chascus deu esser blasmatz.
     
IV
 
         Blasmes et engans
   
     es, qui porta cor fello
   
         ab humil faisso
 
40
     et ab amoros semblans ;
   
         pero no m’eschai
   
         q’ieu mi met’ en plai
   
     de lieis cui soli’ amar,
   
              q’enganar
 
45
         l’en vi plus de tres,
   
mas er n’a tal chausit e pres
   
que n’a mi e·ls autres vengatz,
    cui ella teni’ enchantatz.
     
V
 
         Chansos, drogomans
 
50
     seras mon seignor Coino,
   
         e no·m ochaiso
   
     car ieu no l’ai vist enans,
   
         que la gens de sai
   
         dizen q’el val mai
 
55
     que negus ; pero be·m par,
   
              si parlar
             negus en volgues,
   
q’ieu lo veirai anz de dos mes ;
   
e si ma chanssoneta·il platz,
 
60
ma dompn’ Yzabel sia·l gratz.
     
VI
 
     Nuills hom non pot ben chantar
   
              sens amar ;
   
         pero s’ieu agues
   
gaia dompna tal qe·m plagues,
 
65
jes no sui tant desesperatz
    q’ieu non ames, si fos amatz.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI