Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire
* Observations

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Jeanroy, Alfred; Salverda de Grave, Jean-Jacques. Poésies de Uc de Saint-Circ. Toulouse: Imprimerie et Librairie Édouard Privat, 1913.

Code: 457,003 Auteur: Uc de Sant Circ Genre: Canso Numero: I

Anc enemics q'ieu agues

I
1
Anc enemics q’ieu agues
   
Nuill temps no·m tenc tant de dan
   
Cum mos cors e miei huoill fan ;
   
E s’ieu ai per lor mal pres,
 
5
Ill no·i ant faich nuill gazaing ;
   
Qe·l cors en sospira e·n plaing
   
E·ill huoill en ploron soven,
   
Et on cascus pieitz en pren
   
Plus volon, qecs, obezir,
 
10
Lai don sento·l mal venir.
     
II
 
Per que m’agr’ops, s’ieu pogues,
   
C’al cor e als huoills, qe·m fan
   
Aver de ma mort talan,
   
Fugis, mas ieu non puosc ges,
 
15
Anz m’atur e m’acompaing
   
Ab lor, e fis sers remaing
   
A l’adreich gai cors plazen
   
Cui ill son obedien,
   
E·l vuoill onrar e blandir
 
20
E gen lauzar ses mentir.
     
III
 
Mas una aital sazos es
   
Que li plus leial aman
   
E cill q’amon ses engan
   
Son soanat e mespres,
 
25
Et aicill a cui sofraing
    Tot quant ad amor s’ataing
   
Son volgut, e non es gen
   
C’amors fasa lui gauzen
   
Que non sap los bens grazir
 
30
E·ls mals, qan los sent, sofrir.
     
IV
 
Mas de mi vol cui ten pres
   
Que fassa tot son coman,
   
De lieis que no·m vol ni·m blan
   
Ni·l platz res c’a mi plagues ;
 
35
C’aissi·m pren cum pres Galvaing
   
Del bel desastruc estraing,
   
A cui l’avenc far coven
   
Que fezes son mandamen,
   
Et el no·il dec far ni dir
 
40
Ren qe·il degues abellir.
     
V
 
Ab aital coven enpres
   
Sui sieus, que plus no·ill deman,
   
Mas cossir e vauc penssan
   
Cum ieu sos plazers fezes ;
 
45
Qe·l ditz fenis s’am refraing
   
Qui dis que braus cors s’afraing
   
Qui gen lo serv humilmen ;
   
Per q’ieu ges no m’espaven,
   
Tant l’ai cor de gen servir,
 
50
Q’ella ja·m laisse morir.
     
VI
 
Mas pero pieitz de mort es
   
Qui vai languen desiran
   
E aten e non sap qan
   
Li volra valer merces ;
 
55
Puois ai pieitz, per qe·m complaing,
   
Q’en un jorn fenis e fraing
   
So c’om a conquist greumen
    D’Amor, e al mieu parven
   
Degra poignar al fenir
 
60
Aitan cum al conquerir.
     
VII
 
Seign’En Savaric, mout plaing
   
Gardacor, car per estaing
   
Camjet son aur fin valen,
   
E·l clar maragde luzen
 
65
Per veir’escur que luzir
    Non pot mais ni resplandir.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI